9-hermes amb dionís infant

Report
HERMES AMB DIONÍS
INFANT
Títol: Hermes amb Dionís infant
Autor: Praxítel.les (309-330 a.C)
Datació: 350-330 aC
Material: marbre
Dimensions: 213 cm
Tècnica: talla
Tipologia: grup escultòric
Cromatisme: monocroma
Ubicació original: Temple d’Hera (Olímpia)
Ubicació actual: Museu arqueològic
(Olímpia)
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Període postclàssic o segon classicisme (s. IV aC)
• Època de crisi: Atenes va perdre l’hegemonia política i
artística que havia tingut en el segle anterior, i van
desencadenar-se nombroses guerres entre diverses
ciutats gregues (Guerres del Peloponès).
• Aquestes lluites tenen el seu reflex en el terreny artístic:
els escultors van crear cossos que traduïen inquietuds i
inestabilitat, amb expressions nostàlgiques o patètiques.
• Una nova generació d’artistes s’allunyen de la serena
grandiositat de l’estil de Fídies, els déus s’humanitzen, i
els rostres es fan més expressius.
1
AUTOR
PRAXÍTELES
Va ser el
gran escultor del
postclassicisme, el més famós de
tot l’Àtica durant el s. IV aC. Va
contribuir en l’evolució de l’estil
escultòric. Va crear obres molt
sensuals, de gran perfecció
anatòmica.
Generalment
són
joves graciosos i bells, amb una
sinuositat extrema i una dolcesa
que
seduirà
als
escultors
hel·lenístics. Els seus cossos
descriuen unes corbes suaus
(corba praxiteliana).
Les
més
conegudes
són
l’Afrodita de Cnidos (la primera
figura
femenina
nua)
que
representa l’ideal de bellesa
femení i l’Hermes amb Dionís
infant.
Afrodita de Cnidos, segons Plini
“l’estàtua més bella del món”
TIPOLOGIA
Es tracta d’un grup escultòric
on podem observar
dues
figures:
- Un jove dempeus, nu i
recolzat de forma indolent
en un tronc, i
- un
nen,
també
nu,
subjectat pel braç esquerre
d’Hermes. Del mateix braç
penja un mantell drapejat
que dissimula el tronc en el
qual es recolzen.
ANÀLISI TÈCNIC
El material
emprat és el
marbre, treballat
amb gran qualitat
tècnica i habilitat i
la tècnica és la
talla.
És evident l’ús
del trepanat en
el tractament del
cabell.
ANÀLISI FORMAL
•El déu es mostra en una postura
relaxada; juga amb l’infant, però manté
la dignitat olímpica.
•La figura és més allargada que les
escultures de Policlet, està més
propera al cànon de Lisip (1/8)
• L’anomenada corba praxiteliana o
arquejament del cos, sorgeix del
recolzament indolent del colze en un
tronc i de la descàrrega del pes
corporal en una de les cames. Fa que
el cos es desplaci de l’eix vertical
donant una sensació contraposada
d’equilibri entre moviment i repòs
(contrapposto).
•Estil refinat, sensual, amb aspecte
elegant, bla, delicat i elegant, original
de Praxíteles.
•Art més humanitzat, amb expressions
de suau malenconia en el rostre i
drapejats naturalistes.
•Evita la línia recta i la rugositat aspra.
6
ANÀLISI FORMAL
 Anatomia perfecta,
proporcionada, harmònica i
sensual.
 Rostre més naturalista; mostra
tendresa vers al nen.
 Tractament del cabell amb
clar-obscur, més naturalista
 El nen està poc aconseguit, el
cap petit i les proporcions
allargades, semblen poc les
característiques d’un infant.
M.B
Hermes té el cap
lleugerament girat
El braç dret està
en tensió, amb
l’espatlla
lleugerament
desplaçada
El joc de mirades El joc de mirades, el gest
amb el nen marca
tendre amb el nen marca
el punt culminant.
el punt culminant
mentre
l’esquerra es
recolza en un
suport
La composició es
resolt per mitjà d’unes
línies ascendents,
amb la finalitat que
l’atenció es centri en
el rostre del jove
la cama dreta aguanta el
cos, ressaltant la línia
dels malucs.
la cama esquerra, lliure del
pes, toca el terra amb la
punta del peu,
TRACTAMENT DELS MOTIUS
L’expressió del rostre
d’Hermes és de
malenconia.
La forma d’expressió és
figurativa i naturalista,
sobretot en el cabell
(pentinat amb grans
flocs)i en el drapejat de
la roba.
Hi ha un marcat interès
per a la bellesa,
sobretot en la figura
principal; la seva
postura relaxada
ressalta els trets d’una
anatomia perfecta,
proporcionada,
harmònica i sensual.
Psicològicament però
sembla distant,
inaccessible...
LA LLUM
La llum és un element
cabdal. Llisca sobre la
superfície i crea riques
modulacions i subtils
matisacions.
L’ACABAT
Delicat tractament dels
músculs, acabat amb la
tècnica del difuminat.
Quan l’obra estava enllestida,
Praxíteles aplicava una pàtina
(gnosis), que emfatitzava el
difuminat
M.B
10
ICONOGRAFIA
El tema és mitològic: el jove Hermes porta el
seu petit germanastre, Dionís perquè el cuidin
les nimfes; s’ha parat pel camí i sembla que
l’hi ofereix un gotim de raïm, i el petit s’esforça
per agafar-lo.
Tot i tractar-se de déus, el tema és anecdòtic i
està representat de forma humana i
afectuosa.
L’escena representa un moment fugaç.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT
• En un principi va tenir funció religiosa. Es tractava d’un
ex-vot lliurat al temple d’Hera a Olímpia, segons explica
Pausànies en la seva obra “Descripció de Grècia”.
• Va ser trobada l’any 1877 i responia perfectament a la
descripció feta per Plini el Vell i Pausànies, que parlaven
d’una estàtua d’Hermes amb Dionís de Praxíteles en
aquest santuari.
• Podria tractar-se de l’obra original o bé d’una còpia
romana del segle I.
• És molt possible que fos realitzada per commemorar la
pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era patró d’Elis i
Hermes d’Arcàdia.
MODELS I INFLUÈNCIES
• Praxíteles va seguir els cànons imposats en l’època
clàssica, sobretot el de Policlet, manté l’ideal de bellesa i
de proporció.
• Però ell va ser l’introductor d’una nova concepció de
l’escultura, en què els personatges representats
s’humanitzaven, els seus déus adopten actituds
indolents, els seus cossos tractats amb suaus corbes, i
expressió cada cop més clara dels sentiments que
culminarà en l’època hel·lenística.
• Influirà força en els escultors hel·lenístics Lisip i
Escopes.
• La seva corba serà molt imitada al llarg de la història de
l’escultura, sobretot en el Renaixement.

similar documents