Les algues

Report
Definició d’espècie
•
Categoria taxonòmica fonamental de l’estudi dels éssers
vius i la base per a la seva classificació
•
Una espècie és un conjunt d’organismes amb
característiques semblants (comparteixen un mateix
patrimoni genètic), capaços de reproduïr-se entre si i de
donar descendència fèrtil. En condicions naturals, no
intercanvien aquests caràcters amb la resta dels
organismes, és a dir hi ha aïllament reproductiu
– Hi ha organismes del mateix gènere però d’espècies
diferentsque s’assemblen entre si i de vegades poden
engendrar cries, les quals però són estèrils. Ex: el mul (prové
de l’encreuament de l’egua i un ase)
– En canvi dos gossos, per diferents que semblin, són de la
mateixa espècie, ja que es poden reproduir i les seves cries
també
•
Per a organismes amb reproducció asexual (alguns
bacteris, plantes, etc),
s’utilitzen característiques
estructurals, bioquímiques i genètiques per a la seva
classificació
El regne de les moneres
El regne de les moneres
•
Els organismes que formen aquest regne s’anomenen bacteris
•
Característiques:
– Representen els organismes més primitiu de la Terra (3800 milions d’anys)
– Fa 2000 milions d’anys els cianobacteris van ser responsables de l’increment
d’oxigen a l’atmosfera, gràcies a la seva capacitat fotosintètica
– Són éssers vius unicel·lulars i d’estructura procariota (sense nucli)
– No tenen orgànuls citoplasmàtics, excepte ribosomes
– Hi ha organismes amb nutrició autòtrofa i heteròtrofa
– La majoria amb paret cel·lular de mureïna
– Metabòlicament molt diverses
– Gran velocitat de divisió
– Amb reproducció generalment asexual (a vegades sexual)
– Es poden trobar a qualsevol medi: aigua, terra, interior d’organismes, etc
•
Classificació: (2 dominis)
– Arqueobacteris:
Viuen a ambients extrems (salines, sòls àcids, alta Tª, etc)
Paret cel·lular sense mureïna
– Bacteris:
Són les més conegudes
Gran diversitat: - Gramnegatius
- Grampositius
· Els bacteris tenen un paper clau en aspectes com:
- La salut: alguns són patògens pels humans, causen malalties
· Gram -: Salmonella, Yersinia (patògens intestinals)
· Gram +: estreptococs i estafilococs (infeccions a la boca, vies respiratòries i a
la pell)
de Bacillus cereus, bacteri
- Fixació del nitrogen atmosfèric: Rhizobium (Gram -)Cèl·lules
Gram(+), vistes mitjançant microscopia
òptica amb tinció de Gram(Gram +)
- Funció fotosintètica: cianobacteris (Gram -)
- Formen la flora intestinal: Escherichia coli (Gram -)
- Ús en la industria alimentària: lactobacils (Gram +) usats per a la producció de derivats
de lactis com el iogurt
- Producció d’antibiòtics: actinomicets (Gram +)
Cèl·lules d'Escherichia coli, Gram (-),
vistes
mitjançant
microscòpia
òptica amb tinció de Gram
El regne dels protoctists
El regne dels protoctists
• Regne format pels organismes eucariotes més
primitius
• Gran diversitat de formes de vida : hi ha
organismes
autòtrofs
i
heteròtrofs,
unicel.lulars i pluricel.lulars, immòbils i mòbils
• Segons el tipus de nutrició diferenciam:
– Protoctists autòtrofs: Algues
– Protoctists heteròtrofs: Protozous
El regne dels protoctists
• Les algues
• Les algues són organismes eucariotes autòtrofs unicel.lulars o
pluricel.lulars.
• Les característiques generals d'aquests organismes (tant si són
pluricel.lulars o unicel.lulars) són les següents:
– Són organismes aquàtics (tant d'aigua dolça com salada). Tot i així, també poden viure
sobre roques i arbres quan hi ha prou humitat.
– Es reprodueixen sexualment o asexualment.
– Tenen un paper fonamental per la vida a la Terra ja que es considera que les algues són
les principals productores de l'oxigen atmosfèric (al voltant d'un 80%), gas imprescindible
per la vida.
• Segons la seva complexitat estructural es divideixen en microalgues i
macroalgues
El regne dels protoctists
• Les algues
MICROALGUES
• La majoria són espècies marines
• Formen el fitoplancton, de gran importància, ja que serveix d'aliment a molts altres
organismes marins.
• Poden ser immòbils o mòbils (gràcies a la presència de cilis o flagels).
• Algunes espècies poden ser de vida lliure o estar agrupades en colònies.
• Alguns dels grups més importants són:
– Dinoflagel.lades: Són algues que tenen mobilitat pròpia gràcies a la presència
de dos flagels.
– Diatomees: Són unes curioses algues unicel.lulars ja que pesenten una espècie
de closca foradada, de dues peces, feta de sílice. Són de color groguenc. Viuen
tant en aigües marines com fluvials. Les seves restes s'acumulen en el fons de
les aigües, formant la terra o fang de diatomees, que s'utilitza a la indústria per
les seves propietats absorvents i abrasives.
El regne dels protoctists
• Les algues
MACROALGUES
• Predominen als mars
• Poden ser de mida molt gran (fins a 100 metres)
• Presenten una escassa diferenciació cel·lular
• Segons el tipus de pigments que presenten poden ser:
• Cloròfits o algues verdes
• Rodòfits o algues roges
• Feòfits o algues marrons
El regne dels protoctists
• Els protozous
•
•
•
Els protozous (paraula que significa "animal petit") són un tipus d'organismes
unicel.lulars, eucariotes i heteròtrofs.
Hàbitat:
– Són normalment organismes aquàtics (formen part del plàncton marí) o
també es poden trobar a terres humides
– Altres espècies són patògens (viuen a l’interior d’un altre organisme)
Són organismes heteròtrofs
– Els protozous de vida lliure poden obtenir l'aliment de diverses maneres:
alguns capturen altres microorganismes, altres s'alimenten de la matèria
orgànica que hi ha dissolta a l'aigua i que travessa la membrana de la
cèl.lula
– Els protozous paràsits s'alimenten de l'organisme hoste
– En tots els casos, la digestió es produeix en el vacúol
El regne dels fongs
El regne dels fongs
•
Regne format per organismes eucariotes
•
Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, però no presenten teixits diferenciats
•
Nutrició: Són heteròtrofs (empleen matèria orgànica aliena per formar la seva pròpia
matèria orgànica)
–
S’alimenten per absorció: Realitzen la digestió de matèria orgànica a l’exterior i després absorbeixen
les substàncies produïdes
•
Tenen parets cel·lulars formades pel polisacàrid quitina (com l’exoesquelet dels
insectes).
•
Els éssers pluricel·lulars d’aquest regne organitzen les seves cèl·lules en filaments llargs
anomenats hifes. Las cèl·lules de les hifes poden estar o no separades per tabics. El
conjunt d’hifes constitueix el cos del fong, anomenat miceli.
•
Importància dels fongs:
–
–
–
–
A la natura tenen un paper rellevant com a descomponedors de la matèria orgànica
A la indústria farmacèutica són importants en l’obtenció d’antibiòtics
A la industria alimentària, participen en els processos de transformació d’aliments per fermentació,
com el pa, alguns formatges 8roquefort, camembert) o la cervessa
La salut d’animals i plantes: alguns són patògens (causen malalties)
Nutrició
•
Precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Viuen en llocs
humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica
de la qual s'alimenten es distingeixen tres tipus:
•
Sapròfits: són fongs que es nodreixen de matèria orgànica en
descomposició. Tenen una importància clau en el funcionament dels
ecosistemes, ja que reciclen la matèria orgànica. Ex: xampinyó
•
Paràsits: són fongs que es nodreixen de la matèria orgànica
d'organismes vius, tant animals com plantes. Produeixen malalties i
plagues. Un exemple són les espècies del gènere Candida, que ataca a
animals, o el mildiu de la vinya
•
Simbiòtics: són fongs que es nodreixen de la matèria orgànica
produïda per altres organismes vius als quals viuen associats
beneficiant-se mútuament, el que s'anomena simbiosi.
–
–
Poden associar-se a les arrels d’arbres, aportant-les sals minerals i aigua, a
canvi de prendre matèria orgànica. Aquesta associació reb el nom
de micorizes.
Un altre exemple el constitueixen els líquens, que són producte de
l’associació de fongs amb algues; en aquest cas, el fong aporta aigua o
humitat captada de l’aire i obté matèria orgànica.
El regne dels fongs
Reproducció
• La reproducció pot ser asexual (mitjançant mecanismes
de gemació o esporulació), o sexual.
• En la reproducció sexual les hifes de dos micelis compatibles
s’uneixen i el citoplasma i el nucli de les seves cèl·lules es
fusionen, i formen un zigot diploide.
– Les hifes on es produeix la reproducció sexual s’anomenen conidis. Per
poder realitzar la reproducció sexual es necessita la formació de
cèl·lules haploides per meiosi.
– Les cèl·lules haploides, o meiospores, o simplement espores, poden
trobar-se a l’interior d’una càpsula que reb el nom d’asca, o bé a
l’interior d’una cèl·lula molt desenvolupada anomenada basidi
Reproducció
Classificació dels fongs (pàg 58, 9.1)

similar documents