Emotivisme moral

Report
Emotivisme moral
Filosofia moral en Hume
• Hume no accepta el racionalisme moral, que vol
fonamentar i justificar la moral des de la raó.
Hume reflexiona sobre l’origen i el fonament
efectiu dels judicis morals
• Per al racionalisme moral, la moralitat és un
conjunt de judicis que aproven o rebutgen la
conducta.
• Segons Hume la raó no s’ocupa de la moralitat
sinó de les qüestions de fet p de relacions entre
idees, cercant-ne la veritat o la falsedat.
Per què no la raó?
• La moral no pot ser una qüestió de fet, perquè
la qualitat bo o dolent no és quelcom que
pertanyi a les coses.
• La moral no pot ser una relació entre idees,
perquè d’elles no es poden extraure judicis
morals• Els judicis morals són valoracions
Emotivisme moral
• Hume afirma que la moral s’origina en les emocions i sentiments; uns i
altres governen la conducta conscient i ens mostren els valors morals: allò
bo o dolent.
• Els sentiments morals ens fan aprovar o condemnar les nostres
motivacions i accions i les dels altres, i ens impulsen a actuar
• La bondat o maldat, no se sap, sinó que se sent.
• La moralitat sorgeix en el nostre interior com un sentiment d’aprovació o
rebuig que ens provoca una determinada conducta, i aquest sentiment
genera un judici moral d’aprovació o rebuig.
• Els judicis morals no provenen del’exterior, sinó del nostre interior, dels
nostres sentiments i emocions (de sentir que s’han comès injustícies)
• El sentiment més primari és el d’ humanitat, serntiment que ve amb la
percepció de felicictat o infelicitat que sentim els humans a conseqüència
d’una acció; i aquest sentiment d’aprovació o rebuig ens fa jutjar aquesta
acció com a virtuosa o viciosa
Emotivisme moral 2
• A banda dels sentiments morals que susciten a cadascú les diverses
qualitats de les persones, els humans compartim les mateixes
percepcions sobre les accions bàsiques que provoquen la felicitat o
infelicitat; per tant tenim els mateixos sentiments morals primaris
d’aprovació o de rebuig sobre el que és útil o perjudicial per a la
naturalesa humana, i que ens fa feliços o infeliços.
• La moral depèn d’un sentiment intern, sentiment d’abast universal,
condicionat per la vida social i comunitària.
• Això explica l’ampli consens que hi ha sobre els judicis morals més
bàsics.
Es pressuposa que l’ésser humà cerca instintivament la felicitat iel
benestar, i l’evitació del dolor i la misèria. Hume es distancia de
Hobbes i de les seves motivacions individuals i egoistes.
Què és bo?
• Des de la perspectiva moral són bones aquelles
conductes que contribueixen a la felicitat i al benestar
individual i social (solidaritat, honestedat) i són
dolentes les que hi van en contra (egoisme, mentida,
agressivitat).
• Més enllà d’aquests judicis morals primitius, és molt
difícil trobar lleis justes que facin compatibles els
interessos individuals i les circumstàncies de cada acció
• Judicis morals i estètics tenen la mateixa base i són
aliens a qualsevol interès personal egoista, ja que els
sentiments de felicitat són desinteressats.
Paper de la raó en la moral
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Hume obre pas a reconsiderar el papaer de la raó en el camp de la moralitat.
Hume diferencia allò que és (els fets que pertanyen a l’àmbit de la raó) del que hipotèticament
hauria de ser (els valors morals que pertanyen a l’àmbit del sentiment)
Així senyala l’insalvable salt existent entre la descripció dels fets i les valoracions morals i remarca
que és erroni derivar l’haver de ser de l’és.
Aquest intent es coneix com la Fal·lacia naturalista, que vol erròniament deduir un deure, un cal fer,
a partir d’un ésser (per exemple, aquesta persona està enperill, cal ajudar-la)
Cap judici de valor es pot derivar d’un judici de fet.
La raó s’ocupa de fets i estableix relacions entre ells, però no ens pot fer escollir cap opció
determinada de fons.
Els sentiments i les emocions són les forces que ens empenyen a actuar i determinen les nostres
eleccions personals
Només el sentiment pot decidir sobre la bondat o maldat dels fins: La raó determina si les
conseqüències d’una conducta són beneficioses o perjudicials.
Tanmateix a la raó li queda un paper auxiliar o indirecte en la moral, ja que mostra els mitjans més
adequats per a la consecució d’uns fins, sobretot respecte al benestar general

similar documents