LA CONNEXIÓ - materdeivalencia

Report
ELS CONNECTORS
LA CONNEXIÓ
 Mecanisme de cohesió entre dos o més constituents de
l’oració o del text i un connector, el qual manifesta la relació
sintàctica, semàntica o pragmàtica que hi ha entre aquells.
 Connexió intraoracional:
 elements de l’oració, constituents oracionals.
 relació sintàctica i semàntica entre els elements units.
 Connexió textual:
 parts del text (oracions, paràgrafs, conjunts d’oracions dins d’un
mateix paràgraf o capítols de llibre).
 relació semàntica i pragmàtica i ajuda a interpretar els textos.
 Connector: element que explicita quina és la relació
semàntica o pragmàtica que s’estableix entre el contingut de
les dues unitats connectades.
La composició oracional
 Juxtaposades: cap nexe o conjunció entre elles, de
manera que no hi ha connexió.
 Coordinades: dues o més proposicions o clàusules que
mantenen una relació igualitària des del punt de vista
semàntic.
 Tipus: copulatives, distributives, disjuntives, explicatives i
adversatives.
 Subordinades. una de les proposicions (proposició
principal) té un paper preeminent sobre les altres
(proposicions subordinades).
 Dos
tipus principals de subordinades: substantives,
adjectives i adverbials; i subordinades d’implicació lògica.
La connexió textual
 funció del connector: mostrar les relacions de
significat entre les unitats del text.
 la substitució d’un connector per un altre de significat
diferent fa el text incoherent o en modifica
profundament el sentit.
 Elements que fan de connector textual:
 Connectors parentètics o matisadors
 Conjuncions
 Altres connectors
Connectors parentètics
(o matisadors)
 Classe heterogènia
 Deriven de la gramaticalització de constituents oracionals diversos que dóna lloc a
una polisèmia entre el significat originari i el significat connectiu.
 Es diferencien dels constituents d’origen en els següents aspectes:
 Perden el significat literal i assoleixen un significat unitari més general de caràcter
connectiu.
 Queden fixats i –per tant- no admeten modificacions estructurals.
 Modifiquen el seu comportament sintàctic i passen a exercir una funció
contrastiva, perifèrica respecte a l’oració.
 Tenen caràcter apositiu, són elements molt perifèrics i prescindibles
sintàcticament.
 Es combinen amb les conjuncions i entre si, sempre que hi haja compatibilitat
semàntica.
 Tenen mobilitat
 Poden ser utilitzats com a connectors textuals, combinats o no amb una
conjunció.
 Exemples: per cert, en canvi, d’una banda, amb tot i això, a més,...), és a dir, això
és, no obstant això, així, tanmateix, finalment.
Diferències entre matisadors i S. Prep
Matisador
Adverbi o S.Prep que
encapçala una oració
Significat
Esquemàtic o general
Lèxic precís
Funció
Connectiva
Complement del verb i
d’altres constituents
oracionals
Posició
Seguits d’una coma que
els separa de la resta de
l’oració
Poden anar darrere del verb
sense cap coma.
Conjuncions
 Nivell oracional: relació estructural tradicionalment
identificada amb la coordinació o la subordinació.
 Nivell textual: la relació que indiquen és totalment
semàntica i de vegades també pragmàtica.
 Tenen funció textual “i”, “però” i “o”.
 Les conjuncions subordinants no poden realitzar
aquesta funció.
Altres connectors
 Interjeccions que organitzen el discurs, sobretot la
conversa (interjeccions metalingüístiques)
 Elements lingüístics i no lingüístics que podrien ser
substituïbles per connectors parentètics i
conjuncions (“Per donar només un exemple” = “per
exemple”)
 Certs recursos gràfics (separació per apartats
numerats o encapçalats per una lletra, guions, etc.)
Diferències entre matisadors i
conjuncions
Matisador
Sí
Combinació amb
una conjunció
Posició
Variable
Carácter parentètic Sí
Nivell d’actuació
Oracional i
textual
Conjunció
No
Fixa
No
Oracional
(algunes
textual
també)
Classificació semànticopragmàtica
dels connectors
Tipus bàsics
Subtipus
Additius: sumen una nova informació a. De continuïtat: i, a continuació, a més, doncs, doncs bé,
al que s’ha dit.
així, llavors, aleshores
Connector bàsic: i
b. De distribució: d’una banda…de l’altra; per un
costat…per l’altre; d’entrada; per començar; en primer lloc;
en segon lloc; finalment; per acabar; al seu torn; d’antuvi;
per últim.
c. D’intensificació: (i), encara (més), més encara; a més (a
més)
d. De digressió: per cert, a propòsit
e. De generalització: en general, generalment
f. D’especificació: en concret; especialment; en especial;
particularment; en particular; específicament; fet i fet; de fet
g. D’equiparació: de la mateixa manera; de manera
semblant; igualment; així (mateix); paral.lelament
h. D’ampliació: en efecte; efectivament; certament; per
descomptat
Classificació semànticopragmàtica
dels connectors
Tipus
Disjuntius: expresen una
alternativa del que ja s’ha
dit, en el contingut o en la
manera de dir-ho.
Connector bàsic: o
Subtipus
a. De reformulació parafràstica: és a dir; o
siga/sigui/sia; això és; (dit) en altres paraules;
d’una altra manera; vull dir; vaja; total
b. De reformulació no parafràstica: més ben
dit; encara millor; més aviat; vull dir; (o)
millor; (o) encara millor; (o) si voleu; (o) si
preferiu; vaja.
c. D’exemplificació: per exemple; a tall
d’exemple; posem per cas; així (per exemple)
d. De resum: en resum; en síntesi; comptat i
debatut; ras i curt; total; en suma.
Classificació semànticopragmàtica
dels connectors
Tipus
Subtipus
Contrastius: donen a entendre que el que a. D’oposició: tanmateix; en canvi; ara (bé); si
seguix és una informació oposada a la que no; en cas contrari; bé; això sí; altrament.
s’ha donat
Connector bàsic: però
b. De restricció: si més no; almenys
c. De concessió: no obstant això / això no
obstant / no obstant; amb tot i això; així i tot;
tot i això; tot amb tot; malgrat tot; de tota
manera / de totes maneres; en tot cas; en
qualsevol cas; si de cas; sigui com sigui / siga
com siga; però; per això; al capdavall;
comptat i debatut; fet i debatut; total
d. De refutació: (ans) al contrari; ben / tot al
contrari; per contra
e. De contraposició: en realitat; de fet; fet i
fet; ben mirat; si bé es mira
Classificació semànticopragmàtica
dels connectors
Tipus
Subtipus
Consecutius: indiquen que
seguix una conseqüència del
que s’ha dit.
Connector bàsic: doncs
a. De conseqüència: (així)
doncs; llavors / aleshores;
per
tant;
així;
per
consegüent;
consegüentment; en/com a
conseqüènica
b. De conclusió: en fi; en
conclusió; en definitiva; al
capdavall; al cap i a la fi;
total; tot plegat
Les oracions coordinades
 Copulatives: i, ni.
 Disjuntives: o, o bé.
 Distributives: ara...ara, o...o, o
l’ún...l’altre, ara...adés, adés...adés.
bé...o
 Explicatives: és a dir, o siga, o sia, això és.
 Adversatives: però, no obstant això.
bé,
Les subordinades substantives
classes
remarques
Completives
Interrogatives
indirectes
D’infinitiu
De relatiu
Nexes
funcions
Exemples
a) No confongueu la conjunció amb Que
el relatiu QUE o l’interrogatiu QUÈ.
b) La conjunció no fa cap funció
sintàctica
c) La conjunció no pot anar precedida
de preposició ni de cap determinant
Subj.
C. D.
Atr
C. Règ.
C. N.
C. Adj.
a) Poden ser totals o parcials
Si
b) Els pronoms interrogatius realitzen Pronoms interrogatius
una funció sintàctica dins de la
subordinada
De vegades poden anar precedides de
la preposició DE
Subj.
C. D.
Atr.
a) Provenen de les oracions
subordinades adjectives de relatiu que
han perdut l’antecedent per ser
desconegut o genèric
b) Els pronoms relatius, a més de
connectar les clàusules, realitzen una
funció sintàctica dins de la
subordinada.
Subj.
C. D.
Atr.
C. I.
C. Règ.
C. Agent
Que vingues aviat em fa
feliç
No vull que vingues tard
La primera idea és que cal
estudiar més
Es conforma que no
l’expulsen
No em preocupa què diran
No sé si vindré a la festa
La pregunta és si vindrà a
la festa.
Fumar mata
Pensen vindre prompte
Parlen d’anar al cinema
No té ganes de treballar
Està content de treballar
ací
Estem lluny d’arribar a un
acord
Qui vulga vindre vindrà
Convida els qui vulgues
El professor és qui anirà al
viatge
Regala-ho a qui vulgues
Sempre parla de qui li cau
malament
Va ser visitat per tots els
qui l’estimaven
Qui
Que
Els qui
Els que
Les que
Subj.
C. D.
C. Règ.
C. N.
C. Adj.
C. Adv.
Les subordinades adjectives
Classes
Remarques
Nexes
Exemples
De relatiu
Poden ser explicatives (van
entre
comes)
o
especificatives.
Els pronoms relatius realitzen
una funció sintàctica dins de
la subordinada.
Que
Qui
Què
On
El qual, la qual, els
quals, les quals
Cosa que, la qual
cosa
L’home que passeja és feliç
Aquell amic de qui parles és
metge
La casa en què vius és gran
La casa on vius és gran
El llibre sobre el qual parlem
és interessant
Plou poc, cosa que no és bona
per al camp
De participi Són
producte
de
la
combinació d’una oració
simple i una passiva amb la
qual
comparteix
algun
element
Van detindre els delinqüents
identificats pels veïns.
Les subordinades adverbials
Classes
De lloc
De temps
De mode o manera
Remarques
No confongueu l’adverbi ON amb el pronom
relatiu ON
a) Poden indicar anterioritat, posterioritat,
simultaneïtat o reiteració
b) Es poden construir amb infinitiu, gerundi o
participi
c) La preposició DE cau davant QUE
d) És incorrecte l’ús del gerundi per indicar
posterioritat o conseqüència
Nexes
On
Exemples
Anirem on tu vulgues
Abans que, fins que, a penes,
després que, des que, sempre que,
tan prompte com, quan, mentre,
així que, cada vegada que, de
seguida que, d’ençà que, ara que
Han marxat abans que tu arribares
Quan tu vulgues ens en anirem
Cada vegada que vens, discutim.
En arribar a casa,van veure el foc
Arribant a casa, van veure el foc
Acabat el concurs, es van lliurar
els premis
a) Si el verb de la principal és el mateix que el Com, com si, segons, segons com, Camines com un ànec
de la subordinada, aquest es pot elidir.
tal com, així com
Vinc corrents des de ma casa
b) Es poden construir amb gerundi o paricipi.
Viu tot el dia enganxat a la tele
De
quantitat a) Indiquen igualtat, superioritat,inferioritat,
(comparatives)
proporcionalitat
b) Es poden elidir diferents elements
c) No són correctes les construccions “quan
més...més”, “contra més ...més”, “mentre
més...més” i variants.
Tant ... com, així ... com, tan ...
com, més .... que, menys ... que,
igual ... com, igual ... que, com
més .... més, com menys ... menys,
com més ... menys, com menys ...
més
Ets tan alt com Pere
Com més llegia més aprenia
Com menys estudiava menys
aprovava
Toni és més intel·ligent que Ricard
Les subordinades d’implicació lògica
Classes
Significat
Remarques
Nexes
Exemples
Causals
Indiquen la raó d’allò
expressat en la clàusula
principal
a) No confongueu el PERQUÈ
causal amb el final.
b) DEGUT A no és una conjunció
causal, és un participi
c) DONCS no és una conjunció
causal, és consecutiva.
Perquè, puix que, ja que,
com que, atès que, com
siga que, a causa de, a
causa que, vist que, tal
com.
Pots anar al cine perquè
has acabat
Com que has acabat, pots
anar al cine
Finals
Indiquen l’objectiu o
intenció de l’acció del verb
principal
a) No confongueu el PERQUÈ
final amb el causal
b) No confongueu PERQUÈ amb
PER A + interrogatiu
Perquè, a fi que, per tal
que, a fi de, per tal de
Vaig animar-lo perquè
acabara el treball.
Condicionals
Indiquen una condició prèvia
per a la realització del verb
principal
No confongueu SI NO amb SINÓ
Si, mentre, només que, sols
que, mentre que, si bé, en
cas que, sempre que, llevat
que, cas que, posat que, tret
que, si de cas, a condició
que
Vindran si els telefones
Vindran llevat que els
telefones
Agafa el paraigua en cas
que ploga
Consecutives
Són la conseqüència lògica
del verb principal
a) No confongueu TANT QUE
amb TANT COM
b) DONCS no té valor causal
Doncs, de manera que,
així, en conseqüència, per
tant, tant que,
consegüentment
Vols pa? Doncs agafa’n
Tenia tanta gana que es va
menjar tot el pa
Concessives
Indiquen un obstacle que no
impedeix la realització del
verb principal
Encara que, en canvi, tot i
que, malgrat que, a pesar
de, més aviat que, per més
que
Encara que ploga molt,
aniré a la festa
Els signes de puntuació
 Estils de puntuació
 Mínima o pobra: ús de punts i de comes.
Oracions breus. Estil segmentat.
 Clàssica o rica: ús de tots els signes de
puntuació. Oracions més llargues i articulades.
Estil cohesionat.
 Emfàtica: ús de tots els signes, però sobretot del
punt, que pot arribar a substituir els altres
demarcadors. És un estil propi de la publicitat.
Les funcions dels signes de
puntuació
Funció
Signes
Demarcadors d’unitats màximes (paràgrafs i oracions).
Punt i a part, punt i seguit,
signes
d’interrogació
i
d’admiració.
Demarcadors d’unitats dins de Incisos.
Coma, parèntesi, guió.
les oracions.
Complements
explicatius Coma.
(aposicions,
oracions
adjectives explicatives) .
Constituents
perifèrics
(vocatius, matisadors).
Marcador d’enumeracions i
sèries.
Demarcador de clàusules.
Coma.
Marcador de canvi d’ordre.
Coma.
Marcador d’elements elidits.
Coma, punts suspensius.
Coma, punt i coma, punts
suspensius, dos punts.
Coma, punt i coma, dos punts.
Estil segmentat i estil cohesionat
Estil segmentat
Estil cohesionat
Sintaxi senzilla
Períodes breus: coordinació
Abundància de punts
Abundància de repeticions
El·lipsis
Pronoms
Sintaxi complexa
Subordinació
Oracions de relatiu
Oracions de participi o de
gerundi
Ús de complements
Coordinació de
complements
Nominalitzacions

similar documents