Els tics motors complexos

Report
Descripció del trastorn
Els tics són sobtats moviments
repetits, ràpidament.
Són involuntaris, ja que la persona
no pot controlar-los.
No obstant això, es poden suprimir
parcialment per períodes variables.
Els tics es classifiquen en simples
o complexos.
Els tics motors simples
Comprometen un grup de músculs i
es manifesten com parpelleigs, girs
del coll o encongiment d'espatlles.
Els tics vocals simples consisteixen
en un so, com el d'aclarir la gola,
tossir o fer inspiracions pel nas.
Els tics motors complexos
Es caracteritzen per
moviments coordinats més
lents, més decidits, que
comprometen més d'un grup
de músculs, i que porten a
saltar, posar-se de “cuclilles” o
donar voltes repetidament.
Els tics vocals complexos es
caracteritzen per
combinacions de sons, com
ara repetició de paraules,
síl·labes o frases com
"Silenci!" O "En Marc és un
gallina".
Gènesi, manteniment
Els tics s’inicien normalment durant la
primera infància (entre els 5 i els 10 anys).
Els nens amb tics en extremitats i tronc
tenen pitjor pronòstic que aquells que
només presenten tics facials.
Aproximadament dos terços dels casos
finalitzen durant l'adolescència, però
alguns casos poden persistir en formes
lleus durant anys o dècades.
En l'edat adulta, pot
aparèixer una forma
crònica de trastorn per tics
crònics, generalment
després dels 40 anys.
Símptomes
Parpelleig excessiu
Gestos
facials
Moviments ràpids
de braços, cames
o altres àrees.
Sons (grunyits, estossec,
contraccions abdominals
o diafragmàtiques)
Les persones poden contenir aquests
símptomes durant un període de temps
breu, però experimenten una sensació
d'alleujament quan realitzen aquests
moviments.
Els pacients típicament els
descriuen com respondre a un desig
intern i poden tenir sensacions
anormals en l'àrea del tic abans que
aquest passi.
Els tics poden continuar durant totes les etapes del
son i poden empitjorar amb:
• Excitació
• Fatiga
• Calor
• Estrés
Signes i exàmens
En general, el metge pot diagnosticar un
tic durant un examen físic. Normalment
no es necessiten exàmens.
Perquè li diagnostiquin aquest trastorn
vostè:
• Ha d'haver tingut tics gairebé
diàriament durant més d'un any.
• No ha d'haver tingut un període sense
la presència de tics per més de 3
mesos.
Perspectives tractament
El pronòstic per als nens
que desenvolupen aquest
trastorn entre els 6 i els 8
anys de manera regular
és molt bo.
Els símptomes poden
durar uns 4 a 6 anys i
després cessen sense
tractament a principis de
l'adolescència.
Quan el trastorn comença
en nens grans i continua
fins als 20 anys, es pot
convertir en una afecció
de per vida.
epidemiologia
%pobalció amb tics
Mentre que les persones de
totes les edats poden
experimentar tics, on són
més freqüents és en els
nens. Els experts diuen que
al voltant del 25% dels nens
pateixen tics, i aquests
tenen més possibilitats
d’afectar a nens que a
nenes.
pateixen tics
no pateixen
tics
tourette
De forma curiosa, els símptomes
relacionats amb els tics mostren
una certa variació segons els
període de l’any o del dia. Per
exemple, en el 40% de les
persones els tics tendeixen a ser
menys sever durant els matins
mentre que en el 19% de les
persones els tics son més lleus
durant els mesos d’estiu
Comorbilitat
Entre un 11 i un 34% de persones que pateixen un TDAH a la vegada
poden aparèixer diferents tics.
En relació al TDAH i el trastorn de tics, ha existit controvèrsia per l'aparent
relació entre tots dos desordres. Una de les troballes més cridaneres és que
prop de la meitat dels qui pateixen tics tenen un TDAH associat. Paral·lel a això,
l'historia de trastorns per tics o tics transitoris han estat observats en
aproximadament el 27% dels nens amb TDAH.
Altres estudis mostren amb un 5 a 18% per als homes i 2 a
11% per a les dones al llarg de la vida. Les més altes
incidències per a desordres per tics s'han observat entre els
7 a 13 anys d'edat. Coincident amb això, molts nens sovint
inicien psicoestimulants en aquest rang d'edat, per la qual
cosa es planteja la possibilitat que l'aparició de tics en
associació a aquestes medicacions siguin causa o només
coincidència
La comorbiditat més freqüent d’un estudi realitzat a Hospital General de
Santo António amb 78 individus va ser el trastorn per dèficit d’atenció
hiperactivitat (TDAH) (67,9 %). Es va verificar la possible ocurrència de
trastorn neuropsiquiàtric associat a estreptococ (PANDAS) en 5 cassos.
Distribució nens estudiats
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Serie 1
Anàlisis d’un cas...
Tenim el cas actual d’una amiga que s’està medicant i aquest medicament
porta efectes secundaris, el que li passa és que se li gira el cap a un canto
sol, es col·loca “al seu lloc” i ho torna a fer, es torna a fira a un canto. Això
li passa cap a la nit que és quan es pren la pastilla i fins que no se li passa
l’afecta d’aquesta, li va sorgint aquests tics.
El tractament que segueix és de repòs durant 2 setmanes, que és el
temps estimat calculat per els metges que creuen que deixarà de patir
aquests tics.
En el cas que aquests tics que pateix continuessin apareixent més temps
del previst, és quan es tindria que actuar i visitar professionals per posarhi remei.
Tractament
La majoria de les vegades no
és necessari tractament però
quan els tics interfereixen en la
vida quotidiana de la persona i
comencen a causar problemes
a l'escola, treball, etc. és quan
es recomana la intervenció de
professionals.
Tractament psiquiàtric

La medicació es sol utilitzar en casos molt determinats.
Concretament, quan els tics produeixen algun tipus d'incapacitat i el
professional així ho aconsella. Els medicaments que se solen
utilitzar són els que bloquegen la dopamina, com la risperidona i
pimozida, però només són eficaços mentre dura el tractament, ja
que quan aquest s'abandona solen aparèixer recaigudes.
Evidentment s'aconsella que s'utilitzin el menys possible pels seus
efectes secundaris que poden produir.
Tractament psicològic

La psicoteràpia sol ser molt efectiva per reduir l'estrès que
pot estar agreujant el trastorn i pot ajudar el pacient a afrontar
les conseqüències del seu tic.

La tècnica més utilitzada és la "tècnica d'inversió de l'hàbit".
Se li pot gravar en vídeo o es pot emprar un mirall i se li
demana que descrigui com és el tic mentre el realitza
intencionadament. Això serveix per facilitar que prengui
consciència del problema, i a detecta’l amb més facilitat.
Després se li ensenya a identificar les situacions en que els
emet amb més freqüència i a detectar les sensacions
associades als tics.
El següent pas seria la pràctica del procediment de
"reaccions incompatibles", que consisteix en aprendre
moviments incompatibles amb el tic, per exemple: per
contrarestar els gestos de complicitat, el moviment
incompatible és obrir al màxim els ulls i elevar les celles
durant uns minuts.
Tractament psicològic

S'han de prevenir les situacions d'estrès i
ensenyar-los a enfrontar-s'hi, ensenyar estratègies
de resolució de problemes i tècniques de relaxació,
a més de ajudar-los a no ser molt perfeccionistes
ni autocrítics.
Una altre opció és…

Si l’anterior tècnica no fos eficaç, n’hi
ha una altra que és menys utilitzada i
és "la pràctica massiva”.
Conclusions:

Els tics s’inicien normalment durant la primera infància (entre els 5 i
els 10 anys) i poden desaparèixer. Els que surten en adults, per
sobre dels 40a, poden ser crònics.

Al voltant del 25% dels nens pateixen tics.

Es important detectar el problema com més aviat millor, prendre’n
consciència i intentar primer tractaments de relaxació i tècniques
alternatives per solucionar-lo. Els fàrmacs han de ser la darrera
opció doncs comporten efectes secundaris.

Aprendre a evitar situacions d'estrès es essencial per no agreujarho.
Bibliografia
http://www.biopsicologia.net/nivel-4-patologias/1.1.6.3.-trastornopor-tics-transitorios.html
http://www.gratisblog.com/ghost_hawk/i130507-los_tics.htm
http://psicologiajuridicaforense.wordpress.com/2011/05/11/cie-10clasificacion-de-los-trastornos-mentales-acorde-a-los-criterios-dela-organizacion-mundial-de-la-salud-oms/
http://www.eutimia.com/cie10/F95.php
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000745.ht
m
http://www.webmd.com/brain/tic-disorders-and_twitches
http://www.ppba.org.ar/articulos/clarin/clarin_28.htm
http://www.cdc.gov/ncbddd/Spanish/tourette/diagnosis.html
http://www.medicosecuador.com/espanol/articulos_medicos/95.ht
m
http://www.apalweb.org/docs/da4.pdf
http://www.rinconpsicologia.com/2010/07/los-tics-nerviosos-quese-esconde.html

similar documents