Protozous.

Report
PROTOZOUS
Per Belén Blasco i Belén Ureña
CARACTERÍSTIQUES DELS PROTOZOUS
Els protozous són organismes unicel·lulars
eucariotes heteròtrofs.
 Moltes espècies de protozous viuen com a
paràsits en animals o plantes.
 Alguns d'ells poden parasitar en l'ésser humà,
constituint les protozoosis, com l‘amebosi,
la giardiosi o la toxoplasmosi. (després les
explicarem).

CARACTERÍSTIQUES DELS PROTOZOUS
Els aliments i l'aigua poden ser vies de
transmissió de protozous parasitaris.
 Pel seu caràcter mòbil i heteròtrof s'havien
classificat tradicionalment entre els animals, i
posteriorment dins del regne dels protistes.
Actualment se'ls considera un grup parafilètic.

TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS



AMEBA  Les amebes (Amoeba) són
un gènere d'eucariotes unicel·lulars que es caracteritzen per la
seva forma canviant.
No tenen paret cel·lular, això els permet fer us del seu moviment
característic, el moviment ameboide mitjançant pseudòpodes
que també li serveixen per a capturar aliments.
Les amebes madures es reprodueixen de forma asexual per
bipartició en la que el material genètic es duplica per mitosi
mentre que la cèl·lula s'allarga i el citoplasma es divideix en dos
cèl·lules filles, cada una quedant-se amb una copia de l'ADN de
la cèl·lula mare.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS


PARAMECIS  Els paramecis (Paramecium) són uns organismes
microscòpics ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en
aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com
bassals i estancs. Són probablement els eucariotes unicel·lulars
millor coneguts i segur que els protozous ciliats més estudiats per la
ciència. La mida de les espècies sol rondar els 0,05 mil·límetres pel
que calen microscopis per observar-los amb nitidesa.
Estan mancats de flagels, però els cilis són molt abundants i
recobreixen tota la superfície. Els correspon proporcionar
moviment a l'organisme. La membrana externa absorbeix i
expulsa regularment l'aigua de l'exterior amb la fi de controlar
l'osmoregulació, procés dirigit per dos vacúols contràctils.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS



De la seva ultraestructura destaca el citostoma, una espècie
d'invaginació situada al llarg del parameci que empra per a la
captura d'aliment, conformat per partícules orgàniques flotants i
microorganismes menors. El citostoma condueix a una citofaringe
abans que l'aliment passi a l'interior d'aquest protozou.
Altres orgànuls de fàcil observació són el típic nucli eucariota,
situat junt a un "micronucli" en el centre del parameci, i les
vaquoles digestives, que digereixen constantment l'aliment
capturat. Les desfetes s'expulsen per exocitosi, mitjançant vacúols
de secreció que s'originen a partir de les digestives.
Com molts altres microorganismes, els paramecis es reprodueixen
asexualment per bipartició.
TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS
PLASMODIS  Els plasmodis (Plasmodium) són
un gènere de l'ordre dels hemosporidis amb
unes 85 espècies.
 Per als humans n'hi ha quatre espècies que
provoquen la paludisme: vivaç, oval, de la
malària ifalcípar, de les quals només l'última és
realment una amenaça per a la vida.

TIPUS MÉS COMUNS DE PROTOZOUS


TRIPANOSOMA  Tripanosoma (Trypanosoma) és
un gènere de quinetoplàstids (classe Kinetoplastida), un grup
monofilètic de paràsits unicel·lulars protozous flagel·lats. El nom
deriva del grec: trypano(foradador) i soma (cos) pel seu
moviment com un tirabuixó. Els tripanosomes infecten una
gran varietat d'hostes i causen diverses malalties incloent-hi les
mortals com la tripanosomosi africana o la malaltia de la son
en humans.
El genoma mitocondrial del tripanosoma, que es coneix
com quinetoplast, està fet d'unes sèries complexes de cercles
cadenats i minicercles que requereixen un conjunt de
proteïnes durant la divisió cel·lular.
ESQUEMA PROTOZOUS

Tots quatre tenen un tipus de locomoció diferents com per
exemple el moviment per flagel·lació, el ciliat i el moviment
per pseudòpodes. Encara d'això alguns ni tan sols es mouen, es
desplacen pel moviment d'un altre ésser viu. Es reprodueixen de
manera asexual.
MALALTIES PROVOCADES PELS
PROTOZOUS
En el cicle vital d’una cèl.lula intervenen una
sèrie de protozous com per exemple:
 L'estat de divisió, anomenat fase M, situació
que inclou la mitosi i la citocinesi. En algunes
cèl·lules no es produeix la citocinesi, i el resultat
de la divisió és una massa cel·lular
plurinucleada denominada plasmodi

ESQUEMA MALALTIES PROVOCADES EN ELS
HUMANS PELS PROTOZOOSIS
TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS

AMEBOSI  És la malaltia causada pel protozou ameba.
La infecció gastrointestinal pot o no ser simptomàtica, i pot
romandre latent en una persona infectada durant uns
quants anys, es creu que l'amebosi provoca unes 70,000
morts al món per any.Els símptomes es poden estendre des
de la diarrea suau fins a disenteria amb sang i moc a la
femta. Les infeccions severes (conegudes com amebosi
invasiva o fulminant) ocorren en les dues formes essencials.
La invasió de l'intestí provoca disenteria amèbica o colitis
amèbica. Si el paràsit arriba al flux sanguini es pot
difondre a tot del cos, freqüentment va a parar al fetge on
hi provoca abscessos. L'individu infectat quan no presenta
cap símptoma és un portador, capaç d'estendre el paràsit a
altres amb pràctiques higièniques pobres. L'amebosi és
normalment transmesa per la via fecal-oral, però també es
pot transmetre indirectament a través de contacte amb
mans o objectes bruts tan com pel contacte anal-oral.
TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS

GIARDIOSI  La giardiosi (o giardiasi, o “febre del castor” de
l'anglès beaver fever) en humans és una protozoosi causada per
la Giardia lamblia, i que ocasiona diarrea en afectar l’intestí prim.
Per la gent amb el sistema immune afectat com els ancians o els
pacients amb SIDA la giardiosi pot ser mortal. La giardiosi està
causada per la ingestió de cists infecciosos. Hi ha moltes vies de
transmissió incloent les de persona a persona (la majoritària), per
l’aigua i venèria. Les síndromes gastrointestinals són les més
prevalents. Entre les símptomes constitucionals hi ha l’anorèxia
i la fatiga. També aquesta malaltia es pot donar en animals.
TIPUS MÉS IMPORTANTS DE PROTOZOOSIS

TEXOPLASMOSI  La toxoplasmosi és una protozoosi ocasionada
pel Toxoplasma gondii, un paràsit intracel·lular obligat. La toxoplasmosi pot
causar infeccions lleus i asimptomàtiques, com també infeccions mortals
que afecten principalment el fetus, ocasionant l'anomenada toxoplasmosi
congènita. També pot ser greu quan afecte el nadó, ancians, i persones
vulnerables pel fet d'estar afectats per immunodeficiència. La malaltia es
considerada una zoonosi, cosa que significa que es transmet habitualment
des dels animals als humans a través de diverses vies, essent els hostes
definitius el gats i sis espècies més de felins. Més del 80% de les infeccions
toxoplasmòtiques són asimptomàtiques. La toxoplasmosi pot ser aguda o
crònica, simptomàtica o asimptomàtica. Els símptomes en l'aguda
acostumen a ser de curta durada i autolimitats, com
una grip o mononucleosi, mal de cap, dolors musculars, inflamació dels
ganglis limfàtics, i fins i tot inflamació del fetge i la melsa etc. A la majoria
dels casos persisteix com quists als teixits.

similar documents