monstres

Report
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Hidra de Lerna
Centaures
Sirenes
Medusa
Esfinx
Drac
Harpies
Quimera
Minotaure
Cíclops
Pegàs
Monstre immortal amb el cos com el d’una serp; era una
bèstia aquàtica de nou caps, que vivia al costat del riu Lerna,
en la part alta del golf d'Argos. Alguns del poetes afirmaven
que tenia tants caps que es feia impossible dibuixar-la. A més
tenia una respiració verinosa que la feia encara més perillosa.
El rei Euristeu li va manar a Heràcles fer dotze treballs i
matar l'hidra de Lerna n’era un. Amb l'espasa anava
tallant-li els caps, però tornaven a eixir; aleshores va
cridar el seu ajudant perquè encenguera una torxa i
cremara les ferides per tal que no tornaren a reproduirse els caps. Després de donar mort a l'Hidra i destriparla, va mullar les seues fletxes en la fel del monstre per a
fer-les mortíferes.
• El centaure és un animal
mitològic que té cap humà i
cos de cavall.
• Els centaures eren fills de Ixió,
rei de Tessàlia.
• S’alimentaven de carn crua i
caçaven les seues preses.
• Quiró era un centaure, pero no era com els altres; tampoc els seus
orígens eren els mateixos. Era fill del tità Cronos, que va prendre la
aparença d’un cavall i va tindre relacions amb la nimfa Filira, que
tenia la forma de una egua. Per això era immortal i bondadós: quan
l’ heroi Peleu va ser acusat falsament d’haver violat una dona i el
van llançar enmig d’un grup de centaures, Quiró el salvà i evità que
se’l menjaren. Des d’ aleshores Quiró i Peleu van ser amics i , quan
Peleu va tenir el seu fill Aquil·les, li va confiar la seua educació a
Quiró, que li va ensenyar la medicina, la caça i la doma de cavalls.
Com que Quiró era molt savi, moltes persones li encarregaven
l’educació dels seus fills.
Segons els mites grecs les sirenes eren filles de Forcis i d’una musa
(Melpòmene, Terpsícore o Cal·líope).
Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que, atrets pels
seus cants seductors, podien naufragar o perdre's i no tornar a casa.
Vivien a una illa no ben delimitada; alguns la situaven prop de la badia
de Nàpols, on la terra era blanca pels ossos blanquejats dels navegants
morts.
Normalment eren representades en ceràmiques, mosaics, sarcòfags
amb cara de dona i cos d’ocell, amb cua i ales, tocant un instrument .
Ulisses va ser advertit del perill de les sirenes per Circe. Seguint els seus
consells, l’astut heroi va recórrer a un estratagema per poder sentir el seu
cant i salvar la nau i els companys d’estavellar-se amb les roques on les
sirenes vivien.
Ulisses tapa les oïdes dels mariners amb cera i ordena que el lliguen al pal de
l’embarcació. Així podrà satisfer la seua curiositat escoltant el cant de les
sirenes sense cedir al seu encantament.
Ulisses va començar a cridar que el deslligaren atret pel cant seductor de les
sirenes, però ells no el sentien. Finalment la nau va sobrepassar els esculls
on habitaven les sirenes i els herois escaparen del funest destí de tants altres
mariners.
Segons el mite dels argonautes, Orfeu, el famós poeta i cantor, tapà
amb la seva veu el cant de les sirenes, i així evitaren xocar contra les
roques on habitaven.
Butes, un dels membres de l'expedició
dels argonautes, rei de Sicília, va sentir el cant de les sirenes i es va
llançar per la borda, però Afrodita el va salvar.
Segons Ovidi , quan Persèfone va ser raptada per Plutó, les sirenes la
van buscar per la terra sense trobar-la, per la qual cosa imploraren als
déus unes ales per poder buscar-la també per la mar.
La imatge de les sirenes com a criatures meitat dona, meitat peix, amb
la cua recoberta d’escates, es remunta a l’Edat Mitjana i a les
llegendes cèltiques i germàniques. En la mitologia nòrdica vore una
sirena era com un pronòstic de sort, ja que era una mena de fada
aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia. (Ondina)
Es consideren éssers inabastables i bonics que es passen el dia
pentinant-se el seu llarg cabell ros en una mà i en l’altra sostenen un
espill. També es diu d’elles que endivinen el futur, que tenen poders
sobrenaturals i que els seu cants fan que els homes s’enamoren
d’elles, per transformar-los en els seus amants baix de l’aigua.
Imatges:
En mitologia grega, Medusa era un monstre
femení la mirada del qual convertia la gent en
pedra. Algunes referències clàssiques la
descriuen com una de les tres germanes
Gòrgones, Medusa, Esteno i Euríale, i l'única
mortal de les tres. Medusa era originalment una
bonica dona . Posidó es va enamorar d'ella, i la
va seduir o violar en un temple dedicat a Atena.
Atena, després de descobrir la profanació que
havia sofert el seu temple, va castigar Medusa
transformant-la en el mateix monstre que les
seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es
van convertir en serps i la seva mirada tenia el
poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons
altres versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la
seva cabellera, la va canviar per serps.
• En la mitologia grega, Perseu era un heroi, fill de Zeus i de Dànae,
fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles. És conegut per
haver matat Medusa i haver alliberat Andròmeda amb qui es va
casar. Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser
decapitada per l'heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae. Del seu
coll va nàixer el cavall alat Pegàs i el gegant Crisàor.
Perseu amb el cap de la
Medusa, de l’escultor Cellini
• L’esfinx és un monstre que té cos de lleó i cara humana. És
una figura de la mitologia grega i egípcia.
• L’esfinx representava al faraó en la mitologia egípcia i era un
lleó amb cap d’home.
• En la mitologia grega el lleó tenia el rostre d’una dona i portava
ales d’ocell de presa.
Esfinx de la mitologia grega.
Esfinx de la mitologia egípcia.
Edip va ser un heroi de la mitologia grega fill de Laios, rei de Tebes, i Iocasta. Sense saber-ho
va matar al seu pare i es va casar amb sa mare.
Abans de casar-se, Laios i Iocasta van consultar l’Oracle de Delfos, que els va advertir que
tindrien un fill que mataria al seu pare i es casaria amb sa mare. Quan va nàixer Èdip, el seu
pare va manar a un servent que matara el xiquet, però el servent no va ser capaç i el va deixar
abandonat a la muntanya.
Quan Edip es va fer major, va consultar l’Oracle de Delfos, el qual li va predir que mataria al
seu pare i es casaria amb sa mare. Edip, turmentat, va decidir no tornar mai més a Corint.
Fugint cap a Beòcia, es va trobar amb un grup de persones i,un home vell, que anava amb
aquests, li va dir que s’apartara del camí, perquè no podia passar el seu carro. Aleshores va
haver-hi una disputa i Edip va matar el vell, sense saber que era el seu pare.
Per aquells dies Tebes es va quedar sense rei i també va patir una altra desgràcia. L’Esfinx, un
monstre amb cos de lleó i cap de dona, va horroritzar tota la ciutat. Creont, germà de Iocasta,
la viuda d’Èdip, va dir que concediria la corona de Tebes i la reina a qui matara al monstre, el
qual sols podien derrocar si aconseguien desxifrar el seu enigma: "Quin és l'animal que pel
matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la vesprada tres?"
Edip va resoldre l’enigma: L'home. Quan és menut camina a quatre potes; quan és adult, amb
dos peus, i quan és vell, va amb bastó. L’Esfinx, quan va sentir la resposta d’Èdip ,es va
suïcidar. Aleshores Èdip va ser el rei de Tebes i es va casar , sense saber-ho, amb sa mare,
com havia dit abans l’Oracle.
Al cap del temps Edip es va assabentar de tot. Havia matat al seu pare i s’havia casat amb sa
mare. Iocasta, en saber-ho tot, es va suïcidar penjant-se i Edip es va traure els ulls amb
l’espasa perquè no volia veure tots els seus crims. Creont el va desterrar i va passar tot el que
li quedava de vida cec i acompanyat sols per la seua filla menuda, Antígona.
El drac (del llatí draco, ‘escurçó' o ‘serp') és un animal mitològic. Pot
ser una barreja de serps, lleons o bous. De vegades porta ales que
ixen de l’esquena i llança foc per la boca. Apareix en moltes
mitologies del món amb diferents simbolismes associats.
L’heroi Cadme va trobar una vaca a la porta d’un santuari i , tal com
li havia ordenat l’oracle, va anar seguint-la fins arribar a Beòcia, on
l’animal es va parar. Eixe era el lloc escollit pels déus per fundar la
ciutat. Va enviar uns companys a cercar aigua i va descobrir que
havien estat devorats per un enorme drac. Desprès de matar-lo, la
deessa Atenea li va dir que li arrancara les dents i que les sembrara.
Quan ho va fer, van aparèixer molts guerrers que van començar a
lluitar entre ells. Només en van sobreviure 5, que es van convertir
en els homés més fidels a Cadme, anomenats esparts. Allí va
fundar la ciutat de Tebes.
Sant Jordi: lluita contra un drac que té retinguda a una princesa.
Finalment venç Sant Jordi, i al lloc on ha caigut la sang del drac ix
un roser com a símbol d’amor i amistat.
Semblances: els dos dracs moren i fan que apareguen en el seu lloc
altres éssers, en el cas de Cadme els esparts i en el de Sant Jordi
el roser.
Jàson, acompanyat pels argonautes, va emprendre un viatge des de
Grècia cap a la Còlquida a la recerca del Velló d'Or. Aquest velló
pertanyia al moltó sobre el qual van escapar volant els germans Frixo
i Hel·le, fugint de les males intencions de Ino, la seua madrastra. En
arribar a la Còlquide, Frixo el sacrifica i oferix la seua pell al rei
Eetes, en agraïment perquè aquest li dóna la mà d’una de les seues
filles. El rei Eetes penja el velló d'una alzina ubicada en el bosc d'Ares
i el posa sota la custòdia d’un drac.
Quan la fama del Velló d'Or arriba a oïdes de Pelías, rei de Iolcos,
decidix aprofitar-la per a enviar el seu nebot Jàson, a qui havia
destronat, a la Cólquide per a recuperar el Velló d'Or amb la promesa
que açò el faria molt famós i respectat. En realitat esperava que no
tornara.
És així com Jasón s'embarca en l'Argos en companyia d'herois ,
entre els que destaquen Hèracles, Teseu, Orfeu,…i molts altres.
Abans d'arribar a la Còlquida, van passar mil aventures. Finalment
Jasón arriba a la Còlquida, on el rei Eetes el sotmet a diverses
proves abans d'accedir a tornar-li el velló: ha de llaurar un camp
amb dos bous de peülles de bronze, matar el drac que custodiava el
velló i sembrar les seues dents. D’aquestes van nàixer dos terribles
gegants que també van ser destruïts. Jasón va aconseguir superar
les proves gràcies a Medea , filla del rei, que s'havia enamorat
perdudament d'ell i li va concedir el do de la invulnerabilitat. Medea
fuig amb ell cap a Grècia amb el velló i la promesa de ser la seua
esposa.
Imatge:
•
És un monstre que té cos d’home i cap de bou.
•
El seu nom significa ‘’Bou de Minos’’. El minotaure va nàixer a conseqüència de
la unió de Pasífae i un bou blanc consagrat a Posidó. Ella era la esposa de
Minos, el rei de Creta. Minos va consultar un oracle i va construir un laberint
per a clavar el Minotaure dins.
• Creta tenia una ciutat rival, Atenes, perquè les dos ciutats volien el
domini de la Mediterrània. Aleshores les dues ciutats es van
enfrontar i Creta va guanyar. Cada any Atenes havia d’enviar un
grup de joves a Creta com a aliment del Minotaure. Teseu, fill
d’Egeu, s’ofereix a anar i matar el Minotaure.
• Abans d’entrar al laberint, Teseu va conèixer a la filla de Minos,
Ariadna, que es va enamorar d’ell i va ajudar a matar el Minotaure al
laberint, Ariadna li va donar una madeixa de fil per a que poguera
eixir ràpidament del laberint.
• Teseu va matar el Minotaure i aquesta història simbolitza el triomf
de la civilització sobre la salvatgia.
Eren gegants amb un sol ull al front, que simbolitzava el poder i
la força bruta. El més famós de tots fou Polifem.
Pegás era un cavall blanc amb ales que va nàixer quan Perseo li va
tallar el cap a la Medusa, una de les tres gorgones. Quan volava
movia les potes com si correguera pel cel.
Bel·lerofont era un heroi grec que vivia obsessionat per
capturar a Pegás sense èxit, però una nit la deessa Atenea li
va donar la solució: una brida màgica que li permetria domarlo. Bel·lerofont va conseguir muntar el cavall. Amb l'ajuda de
Pegás, va conseguir triumfar en totes les aventures en les que
va participar. Per aquesta raò es va creure capaç de arribar al
mont Olimp on viuen els déus cavalcant al llom de Pegás.
Zeus no el va tolerar i li va enviar un tàvec que va picar al
cavall encabritant-lo. Aleshores Bel·lerofont va caure a terra.
Algunes llegendes diuen que va morir i altres diuen que va
estar vagant per ahi fins que va morir.

similar documents