Tots els camins porten a Roma

Report
Mireia Farell, Judit Olalla i Mireia Miró
 Els romans van ser els primers en projectar una extensa
xarxa de vies de comunicació.
 Les primeres vies es van construir per unir la regió de
Laci amb Roma i seguidament es van ampliar per tota la
península itàlica.
 La finalitat de la construcció de les vies va ser controlar
tots els territoris romans, un cop construïdes van
facilitar el comerç i la comunicació entre les ciutats.
 Via: camí força ample per als carros.
 Iter: camí per anar a peu, amb un animal de càrrega,
amb llitera.
 Actus: camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.
 Semita: camí petit.
 Els romans van construir les vies trobant la manera
més fàcil, en línia recta, tot i que es desviaven quan el
terreny ho exigia.
 Per fer-ho, seguien els passos següents:
 Algunes d’aquestes encara es conserven gràcies al fet
que tenien un gruix d’un metre.
 Tots els camins porten a Roma (significat): la majoria de
les vies romanes unien altres territoris amb Roma.
 Cada via tenia un nom que corresponia al del seu
constructor, per exemple, Via Appia- Appius Claudius
Caecus.
 Mil·liaris: columna de pedra de forma cilíndrica de dos
metres d’alçada, hi havia escrit en nom de la via més la
distància recorreguda o la que calia recórrer.
 A Roma hi havia el mil·liari daurat on hi havia escrit les
distàncies que separaven Roma de les principals ciutats.
Mil·liari d’una via
romana
Via Romana
Mapa del món
romà amb les
principals vies
 Va ser la calçada romana més llarga d’ Hispània amb
una longitud de 1500km que anava dels Pirineus fins a
Cadis vorejant el mar Mediterrani.
 Rep aquest nom de l’emperador August perquè la va fer
reconstruir.
 Era important per les relacions comercials.
 L’elecció del traçat va ser tan encertat que gran part del
recorregut s’ha utilitzat per construir vies actuals.
 Existien vies secundàries que unien altres pobles amb
la Via Augusta.
 Una d’aquestes era la Via Capsacosta que unia la
Jonquera fins al Coll d’Ares. Rep aquest nom perquè
s’enfila a la muntanya de Capsacosta.
 Aquesta via no tenia cap fi de relacions de comerç ni
militars. Es creu que l’ única funció era comunicar
unes mines de plata i ferro de l’actual Catalunya Nord.
Via Augusta amb les
principals ciutats romanes
per on passa
Traçat de la Via
del Capsacosta
 El primer pas era buscar el pas de riu més estret, amb
menys fondària i amb un terreny més sòlid.
 Un cop decidit el traçat es marcava el lloc on anirien
els pilars i es començaven a fer els fonaments.
 A mesura que es van fer avenços amb tècniques
constructives, van aconseguir situar els pilars al mig
del riu.
 Després de fer els fonaments s’aixecaven els pilars.
Feien els arcs amb fusta i els recobrien de blocs de
pedra.
 Avui dia no és fàcil trobar un pont amb les principals
característiques de l’època, ja que van ser destruïts,
construïts i modificats al llarg dels anys.
-Pont romà de Mèrida: sobre el riu Guadiana, un
dels ponts més llargs del món amb 792 metres i
70 arcades.
-Pont del Diable: a Martorell, construït a l’època
de l’emperador August, sobre la Via Augusta que
travessa el riu Llobregat.
Construcció d’un pont romà
El pont romà de Mérida
El pont del Diable
 Consistia en un canal cobert fet per pedra, per on
passava l’aigua gràcies a un pendent moderat. Aquest
canal podia estar sota terra o bé per sobre, però quan
s’acostava a la ciutat s’enlairava.
L’aqüeducte conegut com el pont
du Gard, a prop de Nimes.
L’aqüeducte de Segòvia, transporta
aigua del riu Frío a la ciutat de
Segòvia.
 Es tractava d’una torre amb un sistema d’il·luminació
en el punt més alt que assenyalava als mariners la
presència de la costa.
 Un dels més famosos és la torre d’Hèrcules a la
Corunya, que encara està en funcionament.
 Però el més important de l’època va ser el far de
Chipiona, Turris Caepionis, a la desembocadura del
Guadalquivir, del qual ja no en queda cap resta.
La torre d’Hèrcules va ser construïda el
segle II dC i va rebre el nom de Farum
Brigantium. És l’únic en tot el món,
d’origen i bases romanes, que continua
en funcionament. Ha estat reconstruït i
modificat en diverses ocasions però
manté l’aspecte originari.

similar documents