QUIM MONZÓ - A casa nostra

Report
QUIM MONZÓ
La narrativa literària i
els recursos lingüístics
Quim Monzó
Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març del 1952),
conegut amb el nom artístic Quim Monzó, és un narrador
en català.
Dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal
de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de
ràdio i de televisió, traductor i escriptor de contes,
novel·les i articles periodístics.
Monzó es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi
‘Prudenci Bertrana’ amb la novel·la: L'udol del griso al caire
de les clavegueres.
Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar
realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc.
Quim Monzó
2
Quim Monzó
Quim Monzó descriu el procés d'escriptura de les
seues obres narratives com un procés d'improvisació
sense pla previ.
"Un conte el començo a escriure sense saber cap a
on vaig, i em deixo portar.
Per això el cinquanta per cent dels contes que
escric se'n van a la paperera, perquè potser tenen
inicis brillants però no funcionen, no van enlloc: no
són contes, en tot cas són narracions.
No pots començar un conte sabent com acabarà ni
què passarà, perquè llavors ja no l'escrius."
Quim Monzó
3
La narrativa literària
En la seua producció literària més
important podem trobar:
-
Les novel·les
Els contes
A més té un recull d’articles periodístics i
escriu al periòdic “La Vanguardia”.
Quim Monzó
4
Les novel·les
· L'udol del griso al caire de les
clavegueres (1976)
Aquesta va ser la primera novel·la de Quim
Monzó amb la que es va donar a conèixer i va
guanyar el seu primer premi ‘Prudenci Bertrana’
l’any 1976.
És l’obra en la que l’autor i les seues vivències són
les que protagonitzen la història.
En aquesta s’exposen experències i fets viscuts
per la majoria, com tòpics. Fets representatius
d’una generació.
Quim Monzó
5
· Fragment del llibre: L'udol del griso al
caire de les clavegueres
“i pensares pensàrem que formàvem part d’una
generació nova, que érem la generació definitiva,
la que arribaria a l’alliberament, la que sabria fer
del món un lloc on viure, tan carregats
d’esperances altruistes, desitjant un paradís
sense hipocresies, sense falsedats, lluny de les
vulgars mentides del cada dia, de l’anar fent,
buides carcanades de les oficines on es treballa
a preu fet, on et paguen la mort quotidiana
(frases)”.
Quim Monzó
6
Les novel·les
· Benzina (1983)
És una novel·la sobre la buidor de l’art
postmodern, un art fet de pensaments
brillants.
Aquestos estaven basats en mentides
que un mateix acaba creient i que no
serveixen per a res.
Quim Monzó
7
Les novel·les
· La magnitud de la tragèdia (1989)
Amb aquesta novel·la va guanyar el
premi de novel·la ‘El temps’ el 1989.
En aquesta obra utilitza el tòpic del
personatge amb el dies comptats per a
fer una reflexió sobre les obsessions, els
somnis irrealitzables i el preu del plaer.
Quim Monzó
8
Els contes
· El perquè de tot plegat (1993)
Aquesta obra tracta de manera gairebé
monogràfica totes les possibilitats
combinatòries del desig i de les relacions
home-dona.
Els temes responen a la vida real i de fantasia.
Es divideix en tres històries:
- Amb el cor a la mà
- La força de la voluntat
- San Valentí
Quim Monzó
9
Els contes
· Guadalajara (1996)
Guanyà el premi de la Crítica Serra d’Or el 1997.
És un recull de contes escrit amb un ritme molt
ràpid, construït a partir de la superposició de frases
curtes.
Està compost per catorce relats dividits en cinc
apartats:
- Vida familiar
- A les portes de Troya
- La vida és tan curta
- etc..
Tracta de històries completament diferents: unes
fictícies o irreals, i altres quotidianes.
Quim Monzó
10
Els contes
· El millor dels móns (2001)
Aquesta obra tracta d’un recull de set històries
diferents. Són les següents:
-El meu germà
- La mamà
- Vacances d’estiu
- Les cinc falques
- Tot rentant plats
- Dos rams de roses
- La vida perdurable
Els contes estan basats en fets de la vida quotidiana,
les relacions interpersonals, i històries que poden
arribar a ser extranyes o un poc irreals.
Quim Monzó
11
Els contes
· Mil cretins (2008)
Es tracta d’un recull de contes o de dinou
relats dividits en dues parts. En la primera hi
ha set narracions llargues, en la segona dotze
narracions curtes.
En general els temes tractats són les
vivències de personatges comuns.
Les residències geriàtriques i els ancians són
una constant en el recull.
Açí parla un pòc d’aquest llibre:
http://www.youtube.com/watch?v=AeR
JwQUrbyk
Quim Monzó
12
Els recursos literaris
-
Podem trobar l’ús de la metaficció,és a dir, la ficció
sobre la ficció.
-
Desmitifica les coses; no es mou per impulsos
iconoclastes sinó per despullar les coses, dir-les pel seu
nom.
-
Com hem dit abans, el seu procés d’escriptura de les
obres narratives és un procés d’improvisació sense pla
previ.
Quim Monzó
13
Els recursos literaris
Alguns recursos literaris que trobem a les seues obres són:
 La claredat expositiva
•
El laconisme (parla i escriu de forma breu i concisa)
 L’estil directe
 L’ironia (l’ús d’incisos entre parèntesi com un mecanisme
d’ironia i de refracció de la veu).
 La presència d’interrogants com un mecanisme d'assetjament
del sentit dels fets.
 Utilitza molt les hipèrboles i les onomatopeies.
Açí un clar exemple de la seua ironia:

http://www.youtube.com/watch?v=9AuCacocxRs&featu
re=related
Quim Monzó
14
La matèria temàtica
Aquesta és un anàlisi dels estils de vida actuals.
On aborda la realitat quotidiana dels nostres dies amb una
mirada crítica (les relacions interpersonals, la invasió
d’objectes o artefactes industrials, la incomunicació, etc..)
És un analista dels estils de vida actual i dels estereotips del
pensamnt dominant.
A més fa un retrat d’una societat amb certes
característiques:
- Hedonista (recerca del plaer i del benestar constant.)
- Consumista (són materialistes i cada vegada volen més)
- Desideologitzada (no tenen clar res, no els motiva ninguna
cosa)
Quim Monzó
15
Quim Monzó
16

similar documents