DIVERSITAT D´ECOSISTEMES

Report
DIVERSITAT D´ECOSISTEMES
LA DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFRICA DELS
ÈSSERS VIUS
• El clima té gran influència sobre la distribució
geogràfica i dels animals que alimenta.
• La varietat de climes a la Terra depén de dos
factors:
 La Tª defineix tres zones climàtiques:
 Zona Freda: dels pols als cercles polars
 Zona temperada: Entre els cercles polars i els
tròpics de càncer o Capricorn.
 Zona càlida: entre els tròpics.
 La precipitació: Es molt variable i depén de la
forma com es mouen les grans masses d´aire
sobre la superficie terrestre.
ALTRES FACTORS QUE INFLUEIXEN:
o El relleu: la vegetació cambia amb l´altitud i
amd l´orientació.
o El tipus de sòl
o La intervenció humana: les repoblacions, la
dessecació, influeixen en la distribució final dels
èssers vius.
ELS GRANS BIOMES
• BIOMA: Es un grup d´ecosistemes terrestres, governats
per condicions climàtiques semblants, que comparteixen
una vegetació característica que els defineix.
Zones
climàtiques
Biomes
Freda
Desert Fred
Tundra
Bosc de Coníferes
Temperada
Estepa
Bosc mediterrani Bosc Caducifoli
Càlida
Desert càlid
Sabana
Bosc
Bos
Tropical ecuatorial
ELS BOSCOS
Espanya té una gran diversitat d´ecosistemes naturals
per la posició geogràfica i per la varietat de sòls.
 EL BOSC ATLÀNTIC
Clima: Pluges abundants i distribuïdes al llarg de
l´any.
Temperatura: Estius suaus i fred a l´hivern.
Vegetació:
 Fulles grans i tendres( en la tardor es tornen
grogues i cauen). Els arbres són caducifolis.
 El sotabosc és escàs. A les clarianes del bosc
apareixen alguns arbustos com el server.
LAURISILVA
A les illes Canàries es dóna una combinació particular
de clima i relleu,
 Temperatures suaus tot l´any
 Muntanyes elevades que obliguen a l´ascensió de
vents humits procedents del nord- est.
 L´aire es refreda i la humitat es condensa, mar de
núvols que proporciona aigua a la vegetació.
 Les fulles són lluents i sempre verdes.
 L´arbre típic: El llorer de Canàries
 La fauna es troba plena d´especies endèmiques;
coloms canaris de Bolle.
EL BOSC MEDITERRANI
 Pluja: escassa a l´hivern, abundant en la primavera i la
tardor i quasi absent a l´estiu.
 Bosc caracteristic d ´alzines o de sureres.
 Les altes temperatures a l´`epoca més seca influeix en
la vegetació:
• Les plantes necessiten limitar la transpiració: fulles
xicotetes, cobertes de ceres, les conserven durant
l´hivern. Són perennifòlies.
• El sotabosc és humit i fred: amb molts arbustos amb les
fulles dures per als herbívors però la fullarasca serveix
d´aliment de detritívors que alimenten a mamífers
xicotets.
• Boscos d´alzines o sureres s´han transformat
en deveses.
• S´ha afavorit el desenvolupament de les
herbes que serveixen per a pastura per al
ramat boví.
• Les deveses aporten aliment als animals
silvestres.
• Fauna: senglar, cérvol, voltor negre, linx ibèric.
EL MATOLL
• En condicions d´una aridesa extrema no arriba a formarse un bosc i la vegetacó la constitueixen herbes i
arbustos.
EL MATOLL ATLÀNTIC
Si el bosc caducifoli se sobreexplota o pateix un incendi, es
degrada les fagedes i les rouredes i són substituides
per:
- La landa: matoll dens que mesura 4 metres d´alçada.
( l´argelaga).
- El prat: Format per herbes i es manté a força d´eliminar
el matoll periòdicament. ( pasturar el ramat boví).
MATOLL MEDITERRANI
El bosc mediterrani es pot substituir per:
- La màquia: matoll dens de más de 2 metres
d´alçaria. ( llentiscles)
- La garriga: En zones on l´aridesa és més
extrema o el sól es més pobre, d´alçaria un
metre.
- El matoll de plantes aromàtiques: si les
condicions són molt adverses sobretot per la
intervenció humana, ( el romaní, timó)
AIGUAMOLLS
• Són terres de transició entre ambients terrestres i
aquàtics, on el sól està cobert d´aigua poc profunda.
• Són importants per a la recàrrega dels aqüífers i per la
biodiversitat que mantenen.
• La vegetació està constituïda per plantes adaptades a
medis molt humits o aquàtics ( algues, el jonc).
• L´abundant vegetació proporciona menjar i recer a gran
varietat de consumidor: invertebrats, peixos, rèptils,
anfibis, però la fauna més característica són els ocells.
( l´ànec collverd).
ELS LLACS
• Les aigües tenen molta profunditat. Es
distingueix una zona superficial, il.luminada i
una profunda.
• A la zona il.luminada viuen plantes aquàtiques i
algues.
• A la zona fosca predominen els depredadors.
• L´agua del llac es troba en continu moviment
• Així els organismes fotosintètics de la superficie
reben noves aportacions d´aliment.
ECOSISTEMES MARINS
A l´oceà podem distinguir diverses zones:
• Segons la distància a la costa:
Zona costanera o litoral: compren l´àrea marina
situada sobre la plataforma continental,part
sumergida dels continents.
Zona oceànica o de mar obert: situada més
enllà de la plataforma continental.
• Segons la penetració de la lumm solar:
Zona eufòtica: zona il.luminada on viuen els
organismes fotosintètics. ( 200m)
Zona batial: Zona mal il.luminada. ( entre 200 i
2000m). No hi ha organismes fotosintètics.
Zona abisal: Dominada per la foscor total. És la
zona profunda de l´oceà. No hi ha organismes
fotosintètics.
LA VIDA ALS OCEANS
• Els organismes marins es classifiquen segons el tipus
de locomoció i el tipus d´habitat.
 Plàcton: Algues i vegetals aquàtics( fitoplacton), animals
( zooplacton), de dimensions microscòpiques, que es
desplaçen arrossegats pel corrent.
 El Bentos: algues, vegetals i animals que viuen
subjectes al fons marí o desplaçant-se sobre aquest.
 El Nècton: Animals capaços de nadar activament en la
columna d´aigua.
Plàcton
n
Bentos
Nècton

similar documents