tema 2. aspectes epistemològics i normatius de l`organització

Report
Profesorado:
Antonio Giner Gomis
(coordinador)
Vicente Carrasco Embuena
José Antonio Corral Fuentes
Aurora Fourcade López
Marcos Jesús Iglesias Martínez
Cristina Lapeña Pérez
Inés Lozano Cabezas
María Ángeles Martínez Ruiz
Francisco Pastor Verdú
Joaquín Ripoll Ferrándiz
Pilar Tormo Jordá
TEMA 5.
LA FUNCIÓ DIRECTIVA ALS
CENTRES EDUCATIUS: MODELS,
ESTILS I TÈCNIQUES
Organització i gestió en centres educatius d'Educació Infantil
i Educació Primària
Continguts
Funció directiva
• Models de la funció directiva
• Estils de direcció
• Organos col.legiats
•
Models de la funció directiva
a) LA FUNCIÓ DIRECTIVA COM A OFICI
Elaboració de
projectes
Anàlisi de necessitats. Diagnòstic. Decisió.
Programació o pla operatiu.
Execució de
projectes
Organització, instrumentació, coordinació,
implementació o desenvolupament,
coordinació i dinamització.
Avaluació de
projectes
Avaluació durant l'execució (seguiment) i
post execució. Explotació del feed back.
Models de la funció directiva
A) LA FUNCIÓ DIRECTIVA COM A CONJUNT DE
ROLS
Rols interpersonals
Rols informatius
Rols de decisió
Representador
Líder
Enllaç
Monitor
Difusor
Portaveu
Emprenedor
Gestor d'anomalies
Assignador de recursos
Negociador
Models de la funció directiva
A) LA FUNCIÓ DIRECTIVA COM LIDERATGE
Capacitat d'influir sobre persones i
grups, conduint-los a un objectiu
Capacitat de desplegar funcions de
• Dinamització
i coordinació de persones
i projectes
• Creació d'equips de treball,
• De cohesió social
• Creació de cultura organitzacional
• Cultura de gestió i d'avaluació
• Promoció del canvi i innovació...
EL LIDERATGE CONSTITUEIX L'EIX VERTEBRADOR DE
TOTES LES ORGANITZACIONS , SENSE EL QUAL
RESULTA IMPOSSIBLE EL SEU FUNCIONAMENT.
Definicions de la funció directiva
Fayol
Després que una organització s’ha constituït, cal fer-la treballar, i aquesta és
la funció de la direcció.
(1916)
Drucker
(1981)
Zerilli
Dirigir és aconseguir que una institució complisca el seu propòsit. Això
significa fixar els objectius, finalitats i prioritats, organitzar-se, dotar els
diversos càrrecs amb persones idònies, avaluar resultats, establir comunicació i
adoptar decissions, etc.
La direcció és el procés de guia i constant adaptació d’una organització,
(1988) mitjançant un precís esquema lògic d’acció per a la consecució en el màxim
grau i amb la màxima eficàcia dels seus objectius.
característiques de l'exercici de la funció directiva són: molt de treball a un
Mintzberg Les
ritme esgotador, activitat breu, variada i fragmentada, preferència per l'acció
(1991)
directa, preferència pels mitjans verbals (orals), actuació dins una xarxa de
relacions internes i externes, tensió entre els deures i drets.
Estils de direcció
LEWIN (1939): Democràtic o participatiu, autoritari, laissez-faire
OWENS (1976): Burocràtic, carismàtic.
McGREGOR (1960): Lideratge de tasca, lideratge de manteniment.
DRUCKER (1964): Direcció per objectius.
BLAKE i MOUTON (1964): Lideratge orientat vers la relació, lideratge orientat
vers la tasca.
HERSEY i BLANCHARD(1969): Ordenatiu, delegatiu, participatiu, comercial.
Tècniques de direcció
Planificació i gestió de projectes
Comunicació
Gestió de Recursos Humans
Models d’accés a la funció
directiva
MODEL
Centralista
funcionarial
Centralista
participatiu
Descentralitzat de
mercat
CARACTERÍSTIQUES
SISTEMES EDUCATUS
Accés per concurs-oposició
Duració indefinida
Autoritat institucional
Perfil administratiu (no exclusiu)
Professionalitzat
França, Bèlgica, Itàlia,
Grècia
Elecció per òrgans del centre
(s'ha de pertànyer al centre)
Duració temporal
Perfil mixt
Espanya, Portugal
Concurs públic
Accés per contracte indefinit
Dependència de les autoritats locals
Perfil mixt
Professionalitzat
Anglaterra, Dinamarca,
USA, Alemanya,
Holanda, Suècia
Models de direcció a Espanya: de
la LODE a la LOE
MODEL LODE (1985)
• Qualsevol professor/a del centre, amb destinació definitiva, amb un any
d'antiguitat al centre i tres al cos de mestres.
• Programa de direcció.
• Elegit pel Consell Escolar de Centre per majoria absoluta.
• Duració tres anys, renovable.
• Cap d'Estudis i el Secretari són triats pel Consell Escolar de Centre, a proposta
del director.
• Excepcionalment l’Administració Educativa nomena el director/a (per un any).
Model de direcció a Espanya: de
la LODE a la LOE
MODEL LOPEGCE (1995)
• Qualsevol professor del centre, amb destinació definitiva, amb un any
d'antiguitat al centre i cinc al cos de mestres.
• Necessitat d'acreditació per part de l'Administració Educativa.
• Programa de direcció.
• Elegit pel Consell Escolar de Centre per majoria absoluta.
• Duració quatre anys, renovable fins a tres períodes.
• El director/a tria el Cap d'estudis i el Secretari i ho comunica al Consell
Escolar de Centre.
• Excepcionalment l'Administració Educativa nomena el director (per un període
de quatre anys).
Model de direcció a Espanya: de
la LODE a la LOE
MODEL LOCE (2002)
• Qualsevol professor/a amb cinc anys d’antiguitat.
• La selecció dels directors s’efectua mitjançant concurs de mèrits (No necessàriament han de
ser professors del centre). Principis de publicitat, mèrit i capacitat i la duu a cap una
Comissió constituïda per representants de les Administracions educatives i, almenys en un 30
%, per representants del centre.
• Es basa en els mèrits acadèmics i professionals acreditats.
• Els seleccionats han de fer un programa de formació inicial.
• El director proposa el nomenament de Cap d’ Estudis i Secretari a l’Administració
educativa.
• Nomenament inicial per tres anys. A la finalització són avaluats i adquireixen la
categoria de director. Poden ser renovats fins a un nombre de períodes reglamentat per
l’Administració educativa.
• Consoliden en part del complement mentre estan en actiu
Model de direcció a Espanya: de
la LODE a la LOE
MODEL LOE (2006)
Es manté bàsicament el model LOCE, canviant els següents aspectes:
– Tenen preferència les candidatures dels professors dels
centres.
– La comissió de selecció estarà integrada almenys en un terç
per membres del claustre del centre i un altre terç per membres
del consell escolar.
– Nomenament per quatre anys, renovables.
Funcionament dels òrgans
col·legiats
El “quòrum”
És el nombre mínim de membres necessari per a constituir
l’òrgan o perquè aquest prenga les seues decisions. El
“quòrum” generalment és la meitat més un dels membres. Si
l’òrgan té deu membres, el “quòrum” seran sis.
Funcionament dels òrgans
col·legiats
La presa de decisions o acords
És per “consens” o unanimitat quan ho decideixen tots els
membres assistents.
La forma més corrent és fa per votació.Poden ser per majoria
simple, per majoria absoluta o per majoria qualificada.
•Majoria simple és quan un acord és fa amb la meitat més un
dels vots dels membres presents.
•Majoria absoluta és quan un acord és fa amb la meitat més
un dels vots en relació al total de membres de l’òrgan.
•Majoria qualificada és quan es requereix un nombre més
alt de vots per a prendre una decisió. Aquest nombre pot ser
2/3 dels membres.
BIBLIOGRAFÍA
BOLÍVAR, A. (2000) Los centros escolares como organizaciones que
aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla.
CANTÓN MAYO, I. (1996) La organización Escolar. Práctica y
fundamentos. Barcelona: Oikos-Tau.
GARCÍA REQUENA, F. (1997) Organización escolar y gestión de
centros educativos. Málaga: Aljibe.
RAMO TRAVER, Z. y RODRIGUEZ CARREÑO, M. (1997) Guía de la
organización de los colegios de Primaria y de las Escuelas Infantiles.
Madrid: Escuela Española.

similar documents