ELS INVERTEBRATS - blog1resobeatramonllull

Report
ELS INVERTEBRATS
Tema 4
1. Els porífers i els celenterats
Porífers (esponges)
Celenterats (grumers i anèmones)
2. Els cucs
Plathielmints (tènia o cuc misereri)
Nemàtodes (cucs del cul)
Anèlid (cuc de terra)
3. Els mol·luscs
Gasteròpodes (caragols)
Bivalves (ostres, copinya)
Cefalòpodes (calamar, pop, sèpia)
4. Artròpodes
Insectes (mosca)
Aràcnids (aranya)
Crustacis (cranc)
Miriàpodes (mil peus, cent peus)
5. Equinoderms
Equinoïdeus
Asteroïdeus
Ofiuroïdeus
Holoturoïdeus
Crinoïdeus
1. Els porífers i els celenterats
Es caracteritzen per no tenir un esquelet (ni
endoesquelet ni exoesquelet).
N’hi ha que viven fixos damunt un substrat, com
per exemple les anèmones de mar.
Tant els porífers com els celenterats es
caracteritzen per no tenir òrgans complexos.
Porífers (esponges)
Es caracteritzen perquè tenen tot el cos ple de
porus i canals per on l’aigua de la mar es
filtra.
Tenen forma de sac (atri) i n’hi ha que viven fixos
a un substrat (roques).
A la part superior tenen un orifici de major
dimensió per on l’aigua filtrada surt a
l’exterior. Aquest orifici s’anomena òscul
òscul
porus
coanòcits
Atri
ç
òscul
L’aigua que entra pels porus és filtrada per les
cèl·lules que hi ha a l’interior, anomenades
coanòcits (= cèl·lules encarregades d’absorbir
els nutrients de l’aigua de la mar – plàcton -).
Tenen reproducció asexual, concretament per
fragmentació, és a dir, un tros d’esponja pot
donar lloc a una esponja completa.
El plàcton està format per:
- fitoplàcton: són algues microscòpiques
- zooplàcton: són microorganismes.
krill
Celenterats (grumers)
La gran majoria són d’aigua marina
Es caracteritzen per tenir una simetria radial, és
a dir, tenen un tros del cos que es va repetint
entorn d’un eix central.
eix
Tenen el cos fluix i per això s’han de proveir
d’estratègies de defensa com ara un
exoesquelet (per ex coral) o tenen cèl·lules
urticants que paralitzen als
individus,aquestes cèl·lules s’anomenen
cnidioblasts.
Són carnívors, de manera que engoleixen les
seves preses i les introdueixen dins una
cavitat gastrobascular que digereix els
organismes.
2.
•
•
•
•
Els cucs
Solen tenir forma cilíndrica i allargada.
No podem diferenciar el cap del tronc.
Tenen el cos fluix.
Tenen simetria bilateral, però tenen el cos
segmentat en metàmers (= cada un dels
segments en que es divideix el cos) i en cada
metàmer hi ha la mateixa estructura
funcional, manco quan és l’època
reproductora que es poden diferenciar els
òrgans reproductors. Aquests metàmers
s’anomenen clítel.
Clítel
metàmer
Metameria: repetició d’una porció de cos al llarg
de tot l’organisme.
• El fet que normalment visquin enterrats i
tenguin el cos lubricat fa pensar que tenen
respiració cutània.
• Són hermafrodites,és a dir un mateix individu
té els dos sexes però no a la vegada.
Plathielmints
• Són els cucs més senzills.
• Solen tenir el cos pla, prim i tou.
• El cos dividit en segments i no tenen òrgans
de locomoció.
• Alguns, com la planària, són aquàtics o de
medis humits.
• Altres com la tènia, són paràsits (= org que viu a
partir d’un altre) tant de persones com
d’animals.
• Aquestes no tenen aparell digestiu ja que
s’alimenten dels nutrients digerits pels hostes.
• Són hermafrodites i a més poden
autofecundarse a fi de formar milions d’ous.
Nemàtodes
• Són cucs intestinals.
• Tenen el cos cilíndric, tou i no tenen el cos
dividit en metàmers, a més els extrems del
cos acaba en punta.
• La gran majoria són de vida lliure, és a dir no
són paràsits.
• Habiten en llocs humits.
• Alguns són paràsits i provoquen malalties,
com és el cas de la triquina.
• No tenen òrgans respiratoris.
Anèlids
• El cuc de terra i les sangoneres són anèlids.
• Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.
• Tots són molt semblants, de manera que
presenten metameria.
• En el cas de la sangonera a la part inferior té
uns apèndix (prolongació) que li serveixen
per poder-se moure, aquests s’anomenen
quetes.
• Els cucs de terra tenen uns metàmers
diferenciats anomenat clitel.
• La majoria són aquàtics, n’hi ha de paràsits i
de terrestres.
• Els terrestres tenen respiració cutània,
mentre que els aquàtics tenen respiració per
brànquies.
• Quasi tots tenen la capacitat de regenerar el
seu cos. En el cas que es trenqui aquest pot
donar lloc a un individu complet
(fragmentació).
quetes
3. Els mol·luscs
• Tenen simetria bilateral.
• Tenen el cos dividit en cap, tronc i massa
visceral i peu.
• Al cap es troben els òrgans sensorials i la
boca. La massa visceral conté quasi tots els
òrgans de l’animal.
• El peu és musculós i l’utilitzen per nedar
raptar o excavar.
• Tenen el cos recobert pel mantell que
produeix una closca cap a l’exterior a fi de
protegir-los.
• Aquesta closca pot estar formada per una o
dues peces anomenades valves.
• Els aquàtics respiren per brànquies, mentre
que els terrestres la tenen pulmonar.
• Alguns són carnívors i alguns són herbívors.
• Tenen un aparell digestiu molt desenvolupat.
• Són hermafrodites, però n’hi ha que tenen els
sexes separats, exemple les sèpies.
• La fecundació és interna o externa i són
ovípars (formen ous).
• De l’ou en surt una larva que sofreix la
metamorfosis fins a convertir-se en estat
adult.
Gasteròpodes
• Poden ser terrestres com aquàtics
• Significa que tenen la cavitat gàstrica damunt
el peu.
• Tenen un peu molt musculós que l’utilitzen
per raptar.
• A la boca tenen una llengua amb unes
dentetes, anomenades ràdula .
• Tenen el cap molt desenvolupat amb 4
tentacles on s’hi troben els ulls
• Quasi tots tenen una closca en espiral que
protegeix a la massa visceral. En canvi els
llimacs no tenen closca.
• Els marins respiren per brànquies, mentre
que els terrestres per pulmons.
• La majoria són herbívors.
• Són hermafrodites.
• Són ovípars i els terrestres posen els ous
enterrats a la terra. Mentre que els aquàtics
els aferren a roques.
ràdula
Bivalves
• Significa que té dues closques o valves.
• No tenen cap diferenciat i té forma de
destral, ja que té la funció excavadora.
• Generalment són aquàtics.
• Tenen respiració per brànquies.
• S’alimenten filtrant l’aigua de la mar.
Cefalòpodes
4. Artròpodes
Insectes
• És el grup d’artròpodes més nombrós.
• Han desenvolupat adaptacions i per això han
ocupat tot tipus d’ambients (aigua, terra,
aire).
• Al cap solen tenir un parell d’ulls composts,
dos o tres ocels i un parell d’antenes que
tenen la funció tàctil i olfactiva.
• Els ulls composts estan formats per unes
estructures anomenades omatidis (= cada
una de les parts en que es divideix un ull
compost).
ocels
omatidi
• L’estructura de la boca depèn de l’alimentació
de l’insecte. De manera que podem trobar
aparells bucals mastegadora (ex formiga),
xucladora (ex papellona), mastegadorallepadora (ex mosca, abella), picadoraxucladora (ex moscard).
• El tórax presenta 3 parells de potes
articulades i dos parells d’ales.
• La forma de les potes depèn del tipus de vida
de l’insecte.
• L’abdomen està segmentat i no té potes.
• Respiren a través de tràquees.
• Presenten dimorfisme sexual, per tant tenen
reproducció sexual, la qual és a través d’ous
(ovípara) i la fecundació és interna.
• Presenten metamorfosis (= tota una sèrie de
canvis per poder passar d’estat de larva a
adult)
• Aquesta metamorfosis es deu a un canvi
d’hormones ( = substàncies químiques que
regulen determinades funcions de
l’organisme).
• Les hormones que regulen la metamorfosis
són: hormona de creixement (fa que la larva
creixi de tamany)
ECDISONA ( fa passar d’estat de larva a
estat adult).
• N’hi ha de molt de tipus (pàg 90).
hemípters
himenòpter
Dípters
Coleòpters:
Dermàpters
Ortòpters
lepidòpters:
odonats:
sifanòpters:
Aràcnids
• Quasi tots són terrestres.
• Solen viure a zones càlides i relativament
seques.
• Tenen cap fusionat amb el tòrax, de manera
que s’anomena cefalotòrax.
• Al cefalotòrax hi ha unes pinces anomenades
quelícers.
quelícer
• Els quelícers serveixen per capturar i triturar
els menjar.
• A més al cefalotòrax tenen uns pedipalps que
tenen funció tàctil.
• Es caracteritzen per tenir quatre parells de
potes.
• Respiren per tràquees.
• La majoria són carnívors i tenen ungles i
glàndules verinoses per poder captar les seves
preses.
• Presenten dimorfisme sexual.
• Tant poden ser ovípars com ovovivípars (les cries
oclasionen a l’interior de la mare).
• No presenten metamorfosis.
Crustacis
• Quasi tots són aquàtics.
• Tenen el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen.
En alguns casos el cap està fusionat amb el
tòrax, llavors s’anomena cefalotòrax.
• Al cap tenen dos parells d’antenes, un parell
d’ulls i mandíbules mastegadores.
•
•
•
•
•
•
Al tòrax hi ha 5 parells de potes
L’abdomen està segmentat.
Respiren per brànquies o a través de la pell.
Poden ser carnívors, filtradors o paràsits.
Presenten dimorfisme sexual.
Presenten metamorfosis.
Miriàpodes
• Són terrestres i viuen en llocs humits i foscos.
• Tenen el cos allargat i dividit en cap i tronc, el
qual està segmentat.
• A cada segment hi pot haver un parell de
potes (quetes)
• Al cap tenen un parell d’antenes, ulls simples
i una boca amb mandíbules mastegadores.
• Respiren per tràquees
• Alguns són carnívors i altres herbívors.
• Tenen dimorfisme sexual.
• Presenten metamorfosis.
5. Equinoderms
• Tenen simetria lateral i les larves bilateral.
• El cos pot tenir forma arrodonida, allargada o
estrellada.
• Tenen una espècie d’esquelet intern.
• No tenen el cos diferenciat i la boca sol estar a
la part inferior.
• Es desplacen utilitzant l’aparell bucal, ja que hi
tenen uns tubets hidràulics els quals es van
omplint o buidant d’aigua, s’anomenen peus
ambulacrals
• Respiren a través de brànquies o per la pell
(cutània).
• Són carnívors.
• Presenten dimorfisme sexual.
http://www.xtec.cat/~malos/equinoderms/classific
acio/classificaci%F3.htm
• Equinoïdeus: El seu cos és de forma globular,
semblants a un globus irregular, i recobert de
punxes mòvils més o menys gruixudes. La
grandària de la «closca», pot estar entre 3 i
10 cm, segons les espècies.
• Asteroïdeus: El cos està format per cinc braços
(a vegades poden ser-ne més o menys) de
forma quasi triangular que surten d'un disc
central.
Cada braç té un solc inferior amb plaques
perforades per on surten els peus ambulacrals.
Les estrelles s'alimenten preferentment de
bivalves, als quals obren les valves amb l'ajut
dels peus ambulacrals.
• Ofiuroïdeus: Els braços són llargs i prims i
queden perfectament ben delimitats del disc
central, arrodonit.
El sistema de locomoció es basa en els àgils
moviments dels braços que es donen gràcies a
la peculiar disposició de les plaques que tenen i
a la potent musculatura interna.
Els peus ambulacrals estan reduïts i han perdut
la capacitat de fer ventosa. De fet, els utilitzen
per detectar partícules alimentàries i conduirles cap a la boca.
• Crinoïdeus: Cos en forma de calze del que
surten 10 braços (5 x 2) d'aspecte en general
plumós.
S'agafen al substrat mitjançant els cirrus
tentaculars o bé es fixen amb un peduncle.
La boca i l'anus s'obren a la part superior
d'aquest calze i del seu marge surten els braços.
• Holoturoïdeus: Tenen el cos tou, allargat i
cilíndric. L'esquelet està fet de microscòpiques
peces calcàries.
Està cobert per una capa muscular molt
resistent.
Viuen recolzats en els fons de sediment sobre
un dels seus costats, amb la boca situada en un
extrem i l'anus a l'extrem contrari.
Els peus ambulacrals més propers a la boca
estan més desenvolupats i formen una corona
de tentacles, que serveixen per capturar les
partícules que són el seu aliment.

similar documents