Primers Auxilis - No són històries… és la vida!

Report
Curs Monitors 2011
Vilada
Cal Tatxero
PRIMERS AUXILIS I
FARMACIOLA
Susanna Llorens
Primers Auxilis
(1)
• Què són?
• Quan i a on s’han de fer?
• Qui els pot fer?
primers auxilis
Els
són mesures i actuacions que
es realitzen en el mateix lloc on ha ocorregut l’accident,
per ajudar a la persona accidentada que presenta una
alteració de salut sobtada, que cal realitzar
immediatament després de que passi, fins a l’arribada de
personal especialitzat i que qualsevol persona pot
realitzar.
Primers Auxilis
(2)
• Què cal fer davant d’un accident?
PROTEGIR/PREVENIR
Protegir i assegurar el lloc dels
fets, per evitar que es
produeixin nous accidents o
s’agreugi la situació. Per això
es farà una valoració acurada
de l’entorn per assegurar o
senyalitzar convenientment la
zona i controlar o evitar el risc
d’incendis, electrocució,
caiguda, etc., que podria
afectar a les víctimes o fins hi
tot a les persones que donin la
primera assistència.
Primers Auxilis
(3)
• Què cal fer davant d’un accident?
Avisar als equips de socors,
autoritats,etc., pel mitjà mes ràpid
possible (ambulàncies, bombers, número
de telèfon d’urgències mèdiques, policia
local, guàrdia civil,…), tot indicant:
AVISAR
112
-Lloc o localització de l’accident.
-Tipus d’accident o emergència.
-Número aproximat de ferits.
-Estat o lesions dels ferits, si es coneixen.
-Circumstàncies o perills que poden
agreujar la situació.
L’avís el pot fer qualsevol persona
(vianants, companys, familiars, etc.), no
cal que ho faci la mateixa persona que
dóna el suport sanitari.
Primers Auxilis
(4)
• Què cal fer davant d’un accident?
Socórrer l’accidentat o pacient en el lloc
de l’accident, “in situ”, fent els primers
auxilis fins a l’arribada del personal
especialitzat que completi l’assistència,
procurant no empitjorar l’estat de la
víctima.
SOCÓRRER
En cas que hi hagués diferents
accidentats s’haurà de fer una valoració
ràpida o composició del lloc per a poder
establir les prioritats d’actuació. Cal tenir
en compte que, moltes vegades, la
víctima que més crida no és la més greu.
Primers Auxilis
(5)
• Què cal fer davant d’un accident?
PREVENIR
AVISAR
SOCÒRRER
Primers Auxilis
(6)
VALORACIÓ PRIMÀRIA
Signes vitals
Es troba
bé?
Consciència
Per saber si una persona accidentada o
malalta està conscient cal agenollar-se al
seu costat, a l’alçada del tòrax, i preguntarli en veu alta i clara:
Què li passa?
Que em sent?
Es troba bé?
Si la víctima contesta, senyal inequívoc
que manté les constants vitals de
consciència, respiració i pols, es passa
directament a fer l’exploració secundària.
Primers Auxilis
(7a)
VALORACIÓ PRIMÀRIA
Signes vitals
V: Vista
O: Oïda
S: Tacte
Respiració
Per a comprovar la presència de la
respiració en una víctima, la persona que
dóna el suport immediat ha d’utilitzar la
vista, l’oïda i el tacte. Per a això aproparà
la seva pròpia galta a la boca i el nas de
l’accidentat i mirarà el tòrax, Així podrà
observar els moviments toràcics i
abdominals, escoltar la sortida de l’aire i
sentir a la seva galta l’escalfor de l’aire
expirat. Això és fàcil si la persona es troba
en decúbit supí (boca amunt), altrament
utilitzarà només el dors de la mà sense
bellugar la víctima.
Primers Auxilis
(7b)
VALORACIÓ PRIMÀRIA
Signes vitals
Maniobra front-mentó
Es realitza col·locant els dits índex i mitjà d’una mà sota la barbeta, estirant cap amunt
i aplicant l’altre mà sobre el front i fent força cap avall. Amb això aconseguirem un
desplaçament de la base de la llengua pel moviment de la mandíbula cap a dalt i
endavant; així es desenganxa la llengua de la seva base i es permet el pas de l’aire.
En cas de sospita de lesió vertebral, la tècnica més recomanada és avançar la
mandíbula sense mobilitzar el front ni la columna vertebral.
Primers Auxilis
(8)
VALORACIÓ PRIMÀRIA
Signes vitals
Pols
Per localitzar les artèries caròtides s’han
d’utilitzar dos dits (índex i mitjà) de la mà (mai
el dit polze, ja que amb aquest notem el seu
propi pols) i es faran lliscar pel costat del
socorrista fins al sot que fa la laringe amb el
múscul esternocleidomastoïdal, i s’enfonsaran
fermament en aquest espai. No s’han de
palpar ambdues caròtides alhora, ja que si
s’interromp o dificulta el pas de sang al
cervell, pot posar-se en perill al ferit.
Primers Auxilis
(9)
ORGANIGRAMA D’ACTUACIÓ
AVALUAR LA SITUACIÓ (Prevenir)
sí
Valoració secondària
AVALUAR LA VÍCTIMA
Consciència?
no
i si és necessari
Trucar
112
DEMENAR AJUDA
Posició lateral
de seguretat
sí
Respiració?
no
CONTINUAR RCP 30/2
Continuï fins que arribi l’ajuda, fins que
la víctima recuperi la respiració normal
o fins que vostè se senti massa cansat
per continuar.
Iniciar compressions
toràsiques i respiració artificial
Adult: 30/2 Nen o ofegat:5/30/2
Utilitzar el DEA si és possible!
Desfibril·lador extern automàtic
DEA
És un aparell que administra
una descàrrega elèctrica
controlada al cor per
interrompre la fibril·lació
ventricular i restablir la
funció cardíaca.
Primers Auxilis
(10)
POSICIONS D’ESPERA
Decúbit supí
El pacient està panxa enlaire, amb les mans el
costat i horitzontal al pla. S’utilitza en accidentats
amb probable fractura de columna, de les
extremitats inferiors i per a donar suport vital
bàsic.
Primers Auxilis
(11)
POSICIONS D’ESPERA
Trendelemburg
El pacient està amb les cames aixecades. És
indicada en víctimes amb xoc, hemorràgies
internes i pèrdua de consciència.
Primers Auxilis
(12)
POSICIONS D’ESPERA
Cames flexionades
El pacient està estirat al terra amb els genolls
flexionats. Emprada en casos de ferides o lesions
a l’abdomen.
Primers Auxilis
(13)
POSICIONS D’ESPERA
Fowler
El pacient està amb la part superior del cos
aixecada i inclinada 45-90º. S’utilitza en
accidentats amb problemes respiratoris o toràcics.
També s’anomena posició semi-assegut.
Primers Auxilis
(14)
POSICIONS D’ESPERA
Posició lateral de seguretat
Aquesta posició, també anomenada posició de Sims, és la
posició d’espera i transport adequada per a persones
inconscients no traumàtiques que tinguin respiració i un pols
estable. En aquesta posició podem controlar el vòmit i evitem
la caiguda de la llengua cap endarrere.
Un cop comprovada la inconsciència i la presència de
respiració i pols, i feta l’exploració secundària del ferit,
procedim a manipular-lo.
Primers Auxilis
(15)
Posició lateral de seguretat
1. Estendre el braç i estirar
les cames:
-
-
Agenolli’s al costat de la víctima.
Elimini les ulleres i qualsevol objecte
voluminós de les butxaques (com
telèfon mòbil o clauers).
Estiri-li les cames.
Posi el braç de la víctima més proper a
vostè formant angle recte amb el cos,
amb el colze doblegat i el palmell de la
mà cap amunt.
Primers Auxilis
(16)
Posició lateral de seguretat
2. Col·locar l’altre braç, la
mà i el genoll:
-Dugui el braç més allunyat de vostè sobre
-
el pit de la víctima i recolzi el dors
d’aquesta mà contra la galta més
propera a vostè.
Usi la seva altra mà per agafar el
genoll més llunyà i aixecar-lo fins que
el peu quedi recolzat al terra.
Primers Auxilis
(17)
Posició lateral de seguretat
3. Girar la víctima cap a
vostè:
-
-
-
Mantenint la mà de la víctima
enganxada a la galta, estiri la cama
més allunyada i faci’l roda cap a vostè
sobre aquest costat.
Acomodi la cama superior de forma
que el maluc i el genoll quedin
doblegats en angle recte.
Inclini una mica el cap perquè quedi
oberta la via aèria.
Primers Auxilis
(18)
Posició lateral de seguretat
4. Controlar signes
vitals:
-
-
Controli i anoti els signes vitals:
nivell de consciència, pols i
respiració.
Tapar la víctima i abrigar-la.
Primers Auxilis
(19)
Maniobra de Heimlich
És una tècnica que, mitjançant
la compressió de
l’abdomen, crea una força
expulsora que actua des
dels pulmons fins a les vies
superiors.
L’elevació del diafragma,
equivalent a la que es fa
quan tossim, provoca que
els pulmons expulsin l’aire i
es generi un corrent de
205l/min i una pressió de
31mmHg. La força de
projectil així generada
empeny qualsevol
Primers Auxilis
(20)
Maniobra de Heimlich
1.Donar fins a cinc cops
interescapulars:
- Primer de tot, animi la
víctima a tossir per intentar
eliminar l’obstrucció.
- Si la víctima s’embussa,
inclini-la cap endavant.
- Doni-li fins a cinc cops
secs entre els omòplats
amb el palmell (taló) de la
mà. Observi-li la boca.
- Si no es desobstrueix
Primers Auxilis
(21)
Maniobra de Heimlich
2. Subjectar la
víctima per
darrera:
Maniobra de
Hemlich.
- Situï’s darrere de la
víctima.
- Envolti la víctima amb
tots dos braços i posi-li
un puny entre el melic i
la base de l’estèrnum.
Primers Auxilis
(22)
Maniobra de Heimlich
3. Donar fins a cinc compressions
abdominals:
- Agafi’s el puny amb l’altre mà i faci fins a
cinc contraccions seques, cap endins i cap
amunt. Per augmentar la pressió
intratoràcica a nivell de diafragma. Amb la
persona lleugerament inclinada cap
endavant.
- Si no s’aclareix l’obstrucció, torni a
comprovar la boca per buscar algun objecte
i elimini’l si és possible.
Primers Auxilis
(23)
Maniobra de Heimlich
4. Repetir la sèrie completa:
- Repeteix els passos un al tres fins a eliminar
l’obstrucció. Si tres cicles no són suficients, avisi al
112.
- Continuï la seqüència fins a l’arribada d’ajuda, fins
a eliminar l’obstrucció, o fins que la víctima quedi
inconscient.
Si la víctima perd la consciència, obri les vies aèries i
comprovi la respiració. Estigui preparat per fer
insuflacions i compressions toràciques.
Primers Auxilis
(24)
Maniobra de Heimlich
Resum
• Donar fins a 5 cops interescapulars. Comprovar
boca.
• Fer fins a 5 compressions abdominals. Comprovar
boca.
• Repetir 3 vegades la seqüència i trucar
112.
• Repetir la seqüència fins que arribi ajuda o la
víctima estigui inconscient.
MOLTES
GRÀCIES

similar documents