Característiques de les parasòmnies

Report
TRASTORNS
DEL SON
Natàlia Andreu
Berta Fernández
Clara Morell
Característiques de les parasòmnies
• Classificació del trastorn de la son:
insomni: son insuficient.
Hipersòmnia: dormir massa.
Parasomnies: alteracions durant el somni.
Característiques de les parasòmnies
• Dins d’aquest grup trobem:
Despertar amb confusió: No ser conscient d’on et trobes quan
Despertes.
Somnambulisme: Aixecar-se del somni profund sense que l’individu
en sigui conscient.
Terrors nocturns: Estat molt profund del son on l’ individu presenta
por i plora. No és conscient de res.
Característiques de les parasòmnies
Bruxisme: Hàbit inconscient que consisteix en el fregament de les
dents i la contracció constant del múscul de la mandíbula.
Malsons: Somni intranquil i angoixant.
Trastorn de la conducta a la fase REM:
Repetició d’una acció
violenta que va acompanyat de l’acció del somni.
Característiques de les
parasòmnies
• Què són?: Són fenòmens físics, no desitjats que acompanyen a la
son i que impliquen una activitat de la musculatura o canvis en el
sistema nerviós.
• Cada una de les parasòmnies diferents afecta a una part concreta
del son.
-Despertar amb confusió durant i després de despertar.
-Somnambulisme Fase abans d’entrar a estat REM
-Terrors nocturns Fase amb la son a baixa activitat
-Bruxisme Fase REM
-Malson Fase REM
-Trastorn de la conducta a ala fase REM Fase REM
COMORBILITAT I ALTRES PROBLEMES
ASSOSIATS
Hi ha una freqüent associació entre l’epilèpsia i els trastorns del son.
10% d’adults i 20% dels nens amb epilèpsia pateixen algun trastorn del
son.
També el 30% dels pacients epilèptics que són resistents als fàrmacs.
Relacions estretes entre:
TDAH tipus 1  trastorns del son
Ansietat  trastorns del son
Drogues  trastorns del son
EPIDEMIOLOGIA
EPIDEMIOLOGIA
• 50% dels preescolars i 37% dels escolars han experimentant algun
problema del son.
• El 40% dels adolescents presenten queixes
• Afecta al 30% dels nens fins als 5 anys.
• Terrors nocturns: afecta al 5% del nens
• Mal sons: 75% dels nens i 40% dels adults
EPIDEMIOLOGIA
• Mostra de 100 adults que pateixen lesions m'entres dormen:
- 54% somnambulisme/terrors nocturnes
- 36% trastorn del comportament, fase REM(en el somni més
profund)
- 2% crisis epilèptiques nocturnes
- 1% de moviments periòdics de les extremitats
EPIDEMIOLOGIA
• 30% tenen lesions
• 9% fractures
• 95% equimosi(taca blava en la pell per acumulació de sang)
•
Afecta més als homes que a les dones:
70% homes, 30% dones.
EPIDEMIOLOGIA
Temps que tarden en quedar-se dormits el nens
GÈNESI I MANTENIMENT
Explicació de perquè experimentem trastorns de la son:
-
Una activitat mental excessiva al temps d’anar a dormir,
preocupacions, pensaments intrusius, ansietat o depressió pot
precipitar i mantenir algun dels trastorns de la son.
-
L’excés d’activació (somàtica, cognitiva o emocional).
-
El patiment i els conflictes emocionals.
CRITERIS DIAGNÒSTICS
Diagnòstic:
• Es realitza a través de testimonis familiars o persones que
dormen amb la persona que pateix el trastorn  la persona
que li passa no recorda res.
• Mitjançant el diagnòstic clínic
• També amb vídeos que realitzen els familiars durant la nit per
observar el comportament, les emocions, les percepcions que
es produeixen mentre el pacient dorm.
Tractament
• El tractament dependrà del tipus de parasòmnia que pateixi
l’individu. Tot i així algunes es pot realitzar intervenció mèdica i
algunes altres no tenen ningun tractament.
• Exemples:
Despertar amb confusió: Es recomana guiar a la persona al llit altre
cop vigilant no despertar-lo. També la hipnosi clínica i entrenament
de relaxació són tractaments amb molta eficàcia.
Trastorn de la conducta a la fase REM: Primer fer un estudi
polisomnogràfic per veure el comportament durant el son. Després
és tractat amb clonazepam.
ANÀLISI DE DOS CASOS REALS
1. A França, hi ha un cas molt famós, d’un noi que es va aixecar del
llit, va anar a la cuina i va agafar dos ganivets. Va matar a més de
100 punyalades al seu pare, i després a la seva mare. Després va
sortir de la casa amb la roba plena de sang i el van trobar per la nit
al mig de la carretera. El noi no recordava res, i això el va fer
entrar en estat de shock. Era menor d’edat i no es sentia culpable,
perquè per a ell res d’allò havia passat. Durant molt temps li van
estar fent estudis, i quan va arribar el judici va ser absolt de tots els
càrrecs i se li va posar un tractament psicològic adequat al seu
trastorn de parasomnia. Al no recordar res costa molt més
d’assumir, i per tant, el tractament és més llarg i complicat.
2.
Un home casat, el qual la seva dona va explicar que ella era
testimoni de què el seu marit per les nits es despertava i començava
a donar cops i a tenir comportaments estranys. Fins i tot, una
vegada que la dona el va intentar tornar a portar al llit, l’home li va
trencar el dit del peu perquè el va confondre amb un dels seus
somnis. Des d’aquell moment van començar a dormir separats. Al
cap d’un temps a l’home li van diagnosticar que tenia un tipus de
trastorn que estava dintre les “Parasomnies”.
• Natàlia Andreu
• Berta Fernàndez
• Clara Morell
• 2n Batxillerat

similar documents