Unitat VII: EL mercat de Factors

Report
UNITAT VII: EL MERCAT DE
FACTORS PRODUCTIUS
EN AQUEST TEMA TRACTAREM DE RESPONDRE A
PREGUNTES COM…
Perquè alguns cantants o futbolistes
guanyen tant?


Tenen els diners un preu?

Quin és el perfil de la persona aturada a Catalunya?

Perquè existeix l’atur?
Lluiten realment els governants
contra l’atur? O li giren l’esquena?

EL MERCAT DE FACTORS

Són aquells mercats en els quals es demanden i
s’ofereixen els factors productius: terra, treball i capital

Ja sabem que els factors productius són aquells que es
necessiten per produir.

Evidentment les empreses no tenen aquests factors, per
això acudeixen al mercat per adquirir-los.
EL MERCAT DE FACTORS

Igual que passava en el mercat de béns i serveis, els
mercats de factors productius poden ser:

De Competència Perfecta: ni oferents ni demandants
tenen poder de mercat  preu competitiu, el + baix
possible que pot oferir el mercat

De Monopoli: qui tingui l’exclusivitat d’un factor
productiu se n’aprofitarà de la situació i aconseguirà
vendre a preu més elevat.
PERQUÈ CANTANTS O FUTBOLISTES GUANYEN TANT
DINERS?
Messi guanya 16 milions/any
+ la publicitat


Lady Gaga 80 milions$/any
Charly Sheen cobrava 10
Milions anys per temporada en
Dos hombre y medio

...EL PERQUÈ ÉS...

Perquè estan en situació de monopoli!

No hi ha cap futbolista com Messi, ni cap cantant com
Lady Gaga (en el sentit d’exclusivitat d’allò que fa)

Hi ha una gran demanda del producte que ofereixen.

Per tant cal estar en situació de monopoli i que hi hagi
prou demanda per exercir el poder de mercat.
 La nostra demanda condiciona el seu poder! Què
passaria si ningú veies el Barça??
LES RENDES O RETRIBUCIÓ DELS FACTORS

A canvi dels factors productius es paguen unes rendes,
que representen el preu o valor d’un factor productiu.

Ara diem que el total d’ingressos que reben els
propietaris dels factors de producció és la renda. Cada
factor productiu té una renda
Les retribucions/rendes dels factors les anomenarem:
- Per la terra: lloguer o renda de la terra
- Pel Capital: interès i beneficis
- Pel treball: salari
LA DEMANDA DE FACTORS
Diem que la demanda de factors és una demanda
derivada
 Demanda derivada: la quantitat de demanda de factors
depèn de la quantitat demandada del bé per a la
producció del qual s’utilitza aquest factor.
 És a dir...la demanda de recollidors de maduixes depèn
de la demanda de maduixes. Lògica? Una empresa
demanda factors quan per fabricar productes que
després espera vendre.

ESQUEMA DELS FACTORS PRODUCTIUS
1. Recursos Naturals



Oferta
Demanda
Renda de la terra
2. Capital i interès
Oferta de capital
 Demanda de capital
 Rendiment del capital: interessos
 El mercat de capital

3. Treball
Mercat de treball i salaris
 Oferta de treball
 Demanda de treball
 L’equilibri i desequilibri en el mercat de treball

ELS RECURSOS NATURALS
Factor importantíssim per la producció
 Inclouen a més de la terra, les primeres matèries,
minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar
per la producció

ELS RECURSOS NATURALS

Aquests recursos no han d’haver estat fets per l'ésser
humà.
Una diferència amb els altres factors productius: la
quantitat de la que es disposa és constant...
 ...però la terra per a un ús en concret no és constant:
abans se n’utilitzava molta més per a cultiu


Pel que fa a la renda dels recursos naturals, no es
refereix al preu en si, sinó al que es deriva del seu ús. A
això se l’anomena usdefruit: tenen valor en funció de
productivitat (terra en galícia vs. Terra en Monegros)
OFERTA DE RECURSOS NATURALS
Quantitat de recursos naturals és limitada.
 Límit depèn de què es pugui reproduir o no.


Per tant parlarem d’oferta fixa (la que hi ha en la
naturalesa) i per tant la renda de la terra (en sentit
ampli) depèn de la demanda i la productivitat i també
de qui controli el recurs.

Penseu que no podem fer augmentar l’oferta de petroli,
diamants, coure....PER TANT TINDRÀ UNA CORVA
D’OFERTA VERTICAL
DEMANDA RECURSOS NATURALS

De què depèn?
Preu dels recursos:
 Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell
es pot augmentar molt la producció  + demanda)
 Qui la controla
 Però també d’altres...

DOS PROBLEMES SEGONS TIPOLOGIA DELS RECURSOS
No renovables (petroli): s’esgoten, no podem aconseguir
més petroli fins d’aquí a milions d’anys!
 Solucions:
 Substituir-ne la utilització per altres renovables
 Innovacions o nous productes
 Disminuir el consum


Renovables (peixos): problema es sobreutilitzen


Solució: rendiment sostenible (utilitzar sense que es reduixi
la seva dotació)
Aplicar legislacions o establir quotes d’utilització
EL CAPITAL
RENDA DE LA TERRA
Preu d’equilibri que assoleix en els mercats els recursos
naturals, tenint en compte que l’oferta és fixa.
 La renda reflecteix el valor de la productivitat
 La renda de la terra és la que va al propietari i la renda
agrària a qui treballa la terra.

EL CAPITAL
Introduïm primer les diferències de capital.
 Ja vam veure que hi ha capital físic: estoc de béns
d’equip que s’utilitzen per produir béns i serveis
 Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats
a la producció
 Capital financer: recursos que permeten finançar la
producció d’allò que necessiten per finançar la seva
activitat.


Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el
cost del capital invertit, el tipus d’interès es determina en els
mercats financers.
LA RETRIBUCIÓ DEL CAPITAL: L’INTERÈS
Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els
decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant
es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el
consum present, per un consum futur.
 Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients
diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de
pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen
consum present.
 Un interès del 5% anual vol dir que si tu prestes 100
euros al cap d’un any n’has de tornar 105.

EL PREU DEL DINER

Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè
també s’intercanvia.
- Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera,
aquesta ens paga (poc) per poder disposar d’aquests diners.
- Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt).

El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem
diners, és el
tipus d’interès.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D’INTERÈS
Pensem nosaltres primer...imagineu que heu de deixar
diners a algú (tots els vostres estalvis) amb interès.
 Aquí li cobraríeu més car i a qui més barat?

ALGUNS EFECTES DEL PREU DEL DINER
En principi, com més barat és el diner, menys costós és demanar-ne
prestat i per tant més facilitats per invertir (empreses) i consumir (les
persones)
EL PREU DEL DINER
les teories neoclàssiques alguns dels factors que
es tenen en compte quan es fixa un tipus d’interès són:
 Segons
Risc de l’operació. Com més risc, interès més alt
 Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en diners  com més
líquid, menys interès
 Durada del préstec: com + temps, + interès

 Però
des de teories marxistes, s’esbossen altres factors…
Interès no determinat per cap llei natural: l’oferta i demanda de diners
Nombre de «rentistes» i el seu poder
 Factors institucionals
 Desenvolupament i poder entitats financeres

EL PREU DEL DINER
TIPUS D’INTERÉS I INFLACIÓ
La INFLACIÓ és l’augment del preus de determinats béns i
serveis en un temps. No és dolenta per se però pot tenir
conseqüències negatives.
 Per exemple, si pugen els preus i el nostre salari/pensió és el
mateix, podem comprar menys coses amb els mateixos diners.
És a dir el diner val menys
 Per això distingirem entre :

Tipus d’interès nominals: els tipus
 Tipus d’interès real: li descomptem l’efecte de la inflació

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D’INTERÈS
Risc de l’operació: perill de no recuperar el préstec. El
risc serà diferent segons qui el soliciti.
 Garantia que ofereixi el sol·licitant del préstec. Quines
garanties tens? Propietats? Contracte indefinit?
 El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el
préstec és a llarg termini el tipus d’interès és alt
(perquè? Més risc a major durada per al prestador i la
que rep els diners persona té més temps per gaudir
d’aquests diners)

DISTINCIONS EN ELS TIPUS D’INTERÈS

Segons període



Segons Variabilitat



Curt termini
Llarg termini
Fixos: no varien durant la vida del préstec
Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos
factors
Si tenen o no en compte la variació de preus
Real: és igual al tipus d’interès nominal menys la taxa
d’inflació (augment dels preus)
 Nominal: no té en compte l’efecte de la inflació

L’OFERTA I DEMANDA DE CAPITAL: CONDICIONANTS
OFERTA
1. Tipus d’interès: com més alt sigui, més cars seran els
préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran
més dificultats per produir-los
2. Dels seus ingressos o rendes. Com més benefici
tinguins més invertiran
DEMANDA
1. Depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si
les inversions que fan els generen més diners del que
els costa el préstec demandaran diners.
2. Del tipus d’interès: com més alt, menys es demanda.
DEMANDA DE CAPITAL




Exemple: una fleca.
Volen comprar una nova màquina de fer pa i han de demanar un
préstec al banc.
Si els diners que guanyen introduint aquesta nova màquina a la
producció són més grans dels interessos que li han de pagar al
banca, invertirà i se la comprarà.
Si la fleca guanya amb la nova màquina 10 euros per cada 100
invertits (10% de rendibilitat) però li ha de pagar el 15%
d’interessos al banc pel préstec que li ha fet (15 euros) llavors no li
surt rentable.
EL BCE I L’EURÍBOR
En la realitat, és el Banc Central Europeu (BCE) qui fixa el
tipus d'interès als països que tenim l'euro com a moneda.
Estableix un tipus d’interès anomenat Euríbor: és el que
s’utilitza per prestar als Estats i el prenen les entitats
financeres per concedir préstecs.
El sistema bancari i creditici, així com els altres mitjancers
financers, transformen els diners estalviats per les famílies
en capital prestat a llarg termini a una empresa.
BCE I EURIBOR

Perquè creieu que el preu del diner ha baixat tant en els
darrers anys?
ELS MERCATS FINANCERS
Són els llocs on es va a cercar capital.
 En els darrers anys s’han fet molt poderosos i disposen
de més recursos (capaços d’enfonsar països: Grècia)
 Hi ha una gran quantitat de capitals que es dediquen a
negocis especulatius o fins i tot il·legals (droga, armes,
prostitució...).
 En els mercats de capitals es mouen moltíssims més
diners que en els de béns i serveis (50 vegades més!!!!)

LA BORSA
 Mercat
(privat) on és compren i venen actius financers
 El més conegut són la compra-venda d’accions (títols que
representen una part de les S.A)
 Les accions pugen i baixen de preu segons l’oferta i la
demanda.
 Però realment és molt difícil dir què és el que fa baixar i
pujar les accions
DESENVOLUPAMENT MERCATS FIANCERS
ECONOMIA REAL VS. FINANCERA
Des de 1980 el
valor de la activitat
financera
ha
crescut 2,5 vegades
més ràpid que el
PIB agregat dels
països industrials
més rics
Les transaccions de
divises, bons i
accions ho han fet
5 vegades +
CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS FINANCERS

Inestabilitat: com es fan moltes transaccions (compra-vendes) en poc
de temps amb molts interessos en joc sempre hi ha molta incertesa en
preus i condicions del mercat.

Incertesa: són molt importants les expectatives dels inversors que
responen a factors subjectius i no sempre es guien per dades
econòmiques.

No es corresponen amb l’economia real o productiva: una empresa pot
acomiadar a treballadors, produir menys i pujar el seu valor a la borsa.

Interrelacionats i interconnectats:

Funcionen per exepectatives de benefici: No val que les coses vagin bé,
a més els inversors han de creure que aniran bé!
EL PODER DELS MERCATS
147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa
mundial
 Capaços de marcar agenda política i econòmica dels Estats:
suggereixen lleis i normatives per afavorir els seus interessos.
 Mouen milions de milions d’€

ELS MERCATS FINANCERS ESTAN MOLT GLOBALITZATS I
INTERRELACIONATS
Perquè els mercats Alemanys canvien depenent de les
eleccions presidencials espanyoles???
 Sabeu que un comentari d’una persona (Warren Buffet)
pot fer trontollar totes les Borses Mundials i fer guanyar
i perdre molts diners????
 Què té a veure una Guerra Civil en Síria per als Estats
Units???

QUÈ TE A VEURE AIXÒ AMB EL DEUTE???
El deute són emissions de bons (paperets) dels Estats
pels quals els mercats els «presten diners».
 Els mercats no confien en les garanties d’Espanya de que
pagui el deute i per això li demanen un tipus d’interès
molt alt per deixar-li diners.
 Per això quan parlen a la premsa de les dificultats de
col·locar deute espanyol, s’estan referint a que Espanya
ha de pagar alts interessos per poder vendre els seus
bons

EL MERCAT DE TREBALL
EL MERCAT DE TREBALL
És el mercat on s’ofereix i es demanda treball humà com
a factor necessari per la producció de béns i serveis.
 En el mercat de treball les relacions d’oferta i demanda
funcionen com en els altres mercats.
 De la seva interrelació sorgeix un preu que s’anomena
salari, que serà més o menys elevat segons la situació
d’oferta i demanda.
 Una empresa contractarà treballadors sempre que el
valor produït pel treballador (el que aporta de més) sigui
major que el salari

LA DEMANDA DE TREBALL
Les empreses necessiten contractar treballadores per
produir més. Per això són les que realitzen la demanda
de treball.
 La demanda de treball és el nombre de persones (o
d’hores de treball) que les empreses estan disposades a
contractar per a cada nivell de salaris

LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS

1.
2.
3.
4.
5.
De què depén que les empresis contractin més o menys?
Salari
Productivitat del treball
Preu d’altres factors substitutius del treball
Preu dels béns produïts pels treballadors
Beneficis esperats per l’empresa
LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS
1.
2.
3.
4.
5.
Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris
menys treballadors voldran contractar les empreses.
La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador
sigui capaç d’obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt
productius l’empresa en demandarà més.
Del preu d’altres factors substitutius: preu de les màquines, per
exemple.
Preu dels béns produïts: si puja preu de l’habitatge, les empreses
constructores incrementen la seva activitat, i demanden més
treballadors
Beneficis que pugui obtenir l’empresa amb el treball: si les empreses
poden obtenir grans beneficis perquè els salaris sób baixos,
contractaran més treballadors.
L’OFERTA INDIVIDUAL DE TREBALL

Els individus que estan disposats a treballar ofereixen la seva capacitat
de treball al mercat

L’oferta de treball mostra el nombre d’hores que un individu està
disposat a dedicar a les activitats remunerades en el mercat
De que depèn?
1. De l’elecció entre treball i lleure: com més hores treballi un
individu, menys temps li podrà dedicar a altres coses de la seva
vida: la família, els amics, fer esport, anar al cinema,...
2. Del cost d’oportunitat del lleure, és a dir, el salari: És evident
que com més alta siguin els salaris més hores de treball
s’oferiran. Si el salari és de 20 euros l’hora, fent una hora de
lleure estàs renunciant a 20 euros que podries guanyar si
treballessis.
3. Condicions i drets laborals

L’OFERTA DE TREBALL DE MERCAT

L’oferta de treball és la quantitat d’hores que estan disposades a
oferir les treballadores a diferents salaris existents.

Nombre de treballadors que volen un treball i per això acudeixen al
mercat.
La corba d’oferta es pot definir com el nombre total de persones
disposades a treballar per a cada nivell de salaris.


Cal tenir en compte que en les nostres societats no tothom està
disposat a oferir o no pot oferir els seus serveis als mercats
laborals: a unes no els interessa el salari que els ofereixen, altres
són o massa joves o massa grans... I això determinarà l’oferta de
treball.
OFERTA DE TREBALL I DEMOGRAFIA:




La població és el principal referent del mercat laboral. Per això
distingim:
Població en edat de treball: a partir dels setze anys
Població activa: inclou les persones que treballen i les que desitgen
treballar però no troben feina. Dins de la població activa
 Població ocupada: les persones que treballen, bé sigui per compte
d’altri com autònoms.
 Població desocupada: totes les persones en edat legal de treballar,
que busquen activament feina però no la troben.
Població inactiva: no busquen ni desitgen treballar: estudiants,
mestresses de casa, jubilats, gent incapacitada per treballar...
LES DADES QUE S’UTILITZEN PER ESTUDIAR LES DADES DE
TREBALL

Taxa d’activitat (Ta): percentatge de població activa respecte
la població total


Taxa inactivitat


Ti = P. Inact/ P. Total (major de 16 anys) *100
Taxa d’ocupació: % de la població ocupada respecte a la
població activa


Ta = P. Act/ P. Total (major de 16 anys) *100
To = P. Ocupada/ P. Activa *100
Txa desocupació o atur: % de població desocupada respecte a
la població activa

Tatur = P. Desocupada/ P. Activa *100

Fem a la pissarra l’exercici 3 de les activitats finals
DADES CATALUNYA 4RT TRIMESTRE 2011
DADES
HOMES
DONES
TOTAL
Població >16 anys
2.938.900
??????
6.053.100
Població Activa
2.030.300
1.752.000
??????
Població inactiva
908.600
1362.300
????????
Població ocupada
????????
1.396.800
3.006.800
Població
desocupada
420.300
???????
??????
Taxa d’activitat
???????
??????
???????
Taxa d’inactivitat
???????
???????
???????
Taxa d’ocupació
???????
???????
??????
Taxa d’atur
???????
??????
??????
L’OFERTA DE TREBALL DEL MERCAT: FACTORS
DETERMINANTS
1.
2.
3.
4.
Del volum de població: com més alt sigui el volum de
població més gent estarà disposada a treballar
Dels salaris: salaris alts, més treball+
De la taxa d’activitat: com més taxa d’activitat (més
gent en edat de treballar i disposada a fer-ho), més
oferta de treball.
Les característiques de la població
GRÀFIC: EQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL
I ARA TREBALLEM RECORDANT QUE ELS FACTORS QUE
AFECTEN L’OFERTA I DEMANDA DE TREBALL SÓN

Demanda de treball:






salari,
productivitat,
cost factors substitutius
Preu béns produits
Expectatives de beneficis
Oferta de treball
Salari
 Importància que li donem al lleure
 Població activa
 Població total

EXERCICI: DIBUIXA I DESCRIU COM AFECTARIA
L’EQUILIBRI DEL MERCAT DE TREBALL...
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Reducció dels salaris
Obligatorietat ESO fins als 18 anys
Baixada dels preus dels productes que ven l’empresa
Abaratiment de les màquines respecte els treballadors
Establiment de l’edat de jubilació fins els 70
Entrada de fluxos migratoris a Catalunya
Augment de la productivitat dels treballadors
Dades de que es sortirà aviat de la crisi i els empresaris
vendran més
CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS DE TREBALL

El treball és un mercaderia heterogènia: cada ofici te un mercat
que funciona segons les seves característiques

Desigualtat en les condicions de participació: les empreses tenen
més poder que els treballadors

Amplia regulació del mercat de treball



Es regula perquè afecta a les persones i a la societat
Es regulen coses com els drets dels treballadors, el SMI
Com més avançat és un país, més protecció dels treballadors

Presència d’agents representatius: sindicats i patronal  aquestes
organitzacions actuen segons el seu poder

Relativa mobilitat laboral  no hi ha tanta mobilitat com el mercat
de béns i serveis. Fronteres dels països, dificultat per canviar de lloc
EL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL

Diem que hi ha desequilibri en el mercat de treball quan existeix un
excés d’oferta  Atur: un volum de població vol treballar però no
pot.

El problema de l’atur és un problema social i econòmic molt greu,
donat que el salari és la principal font d’ingressos de la majoria de
la població.
CAUSES: DEL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL

Mercat de treball és un mercat no competitiu

Existència d’atur afavoreix a les empreses, perquè així els
treballadors accepten salaris més baixos

Hi ha una certa rigidesa que impedeix que s’ajusti
correctament:
 Els salaris no són flexibles com els preus
 Els empresaris no poden variar el nivell de contractació
d’un dia per l’altre
 Empreses i en alguns casos els treballadors tenen poder
de mercat sobre el salari
 El Sector Públic regula mitjançat lleis sobre seguretat,
acomiadament, salari mínim,...
TIPUS D’ATUR: NO TOT L’ATUR ÉS IGUAL
1.
Atur Estacional: és aquell que es dona en distintes èpoques de l’any.
Empreses que durant certs períodes no demanen treball (Restaurants
de platja, pistes d’ski)
2.
Atur Estructural: és aquell que es dona quan el tipus de treball que
demanden les empreses és diferent del que ofereixen els treballadors.
Desajustos entre l’oferta i la demanda: els empresaris busquen un
perfil professional que no pot ser cobert. Sol ser de llarga durada.
3.
Atur cíclic: aquell que es dona quan la demanda de les empreses és
inferior a l’oferta de treballadors, ja que l’economia està en recessió.
4.
Atur friccional: aquell tipus d’atur necessari per la rotació de llocs de
treball i la cerca. Quan algú deixa un lloc de treball i en busca un altre.
No és preocupant doncs és de curta durada.
SOLUCIONS POSSIBLES?

Estacional: diversificar l’estructura productiva, per no dependre
excessivament de les actividats estacionals.(Ski i excursions de
muntanya a l’estiu)

Estructural: formació de treballadors, canvi de model productiu
(molt difícil), adapatació a les tecnologies, reconversió professional.

Cíclic: accions del govern per suavitzar les crisis, incentivar i
reactivar l’economia

Friccional: contractes indefinits i formació contínua
ATUR A EUROPA
SOLUCIONS PER REDUIR L’ATUR?

INCREMENTAR EL TREBALL:
MILLORAR MERCAT TREBALL
 CREIXEMENT DE L’ECONOMIA


REPARTIR MILLOR EL TREBALL
REDUIR OFERTA LABORAL
 REPARTIMENT MÉS EQUITATIU

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ: COM CREAR LLOCS DE TREBALL?
A.
Reduir l’oferta de Treball
1.
2.
3.
4.
5.
B.
Reduir els anys de treball (avançar les jubilacions)
Incorporar-se més tard al mercat de treball
Acabar amb la doble ocupació
Reduir les hores extraordinàries
Reduir la jornada laboral
Millorar el mercat de treball
1.
2.
3.
4.
5.
Abaratir l’acomiadament
Nous tipus de contracte
Adaptació empresarial a les noves tecnologies
Formació de treballadors per que siguin polivalents
Incentivar la contractació de persones amb dificultats (majors
de 55, discapacitats,...)
ES POT PERÒ REDUIR L’ATUR? ELS INTERESSA A
EMPRESARIS I GOVERN?
ES POT PERÒ REDUIR L’ATUR? ELS INTERESSA A
EMPRESARIS I GOVERN?
1.
2.
3.
-
1.
2.
3.
Algunes persones creuen que els Governs no fan els esforços
suficients. Perquè?
Si hi ha excés d’oferta de treball baixen salaris
L’atur és una poderosa arma disciplinària  si hi ha atur el
treballador és més dòcil
Si volguéssin reduir l’atur no aplicarien tantes retallades 
Retallades => menys consum => menys producció => menys
contractació = atur
D’altres creuen que es pot fer però que avui en dia no és fa
tot allò necessari per fer-ho:
Cal invertir més i en sectors que crein ocupació
Cal repartir el treball
No només cal reduir l’atur, també la precarietat
LES DIFERÈNCIES SALARIALS
El capital humà: més formació, més salari
 Naturalesa dels llocs de treball: feines més dures,
perilloses, feixugues...
 Discriminació per sexe, raça, origen, edat: les dones
cobre un 22% menys malgrat treure millors notes
 Treballadors “únics”: artistes, futbolistes


similar documents