HIPONATRÈMIA - Corporació Sanitària Parc Taulí

Report
HIPONATRÈMIA
Maria Villaplana Garcia
Corporació Sanitària Parc Taulí
Abril 2011
INDEX
I.
DEFINICIÓ
II.
ETIOLOGIA
III.
CLÍNICA
IV.
DIAGNÒSTIC
V.
TRACTAMENT
DEFINICIÓ

És la concentració plasmàtica de sodi [Na] inferior a 135 mEq/L.
Es tracta del trastorn hidroelectrolític més freqüent.

Si el descens de Na és ràpid o s’assoleixen valors <115mEq/L, els
simptomes neurològics poden ser greus

Es pot classificar en hiponatrèmia:
- Hipotònica
- Isotònica
- Hipertònica

Segons nivells plasmàtics:
-
Lleu: 125-135mEq/L
- Moderada: 115-125mEq/L
- Greu: <115mEq/L
ETIOLOGIA
HIPONATRÈMIA ISOTÒNICA
(PSEUDOHIPONATRÈMIA)
 Hiperlipidèmia o hiperproteinèmia (MM, macroglobulinèmia)
 Soluts exògens: sorbitol, glicina (cirurgia urològica i
Ginecològica), maltosa (infusió de Inmunoglobulines)
HIPONATRÈMIA HIPERTÒNICA
 Hiperglucèmia
 Soluts exògens: manitol
ETIOLOGIA
HIPONATRÈMIA HIPOTÒNICA
 Excés d’aigua: polidipsia psicògena, potomania per cervesa
 Capacitat dilucional disminuida independent d’ADH: insuficiència renal, diurètics
 Capacitat dilucional alterada per estímul hemodinàmic d’ADH:
-
P. extrarrenals: hemorragia, diarrea, vòmits, laxants, pancreatitis, peritonitis, íli,
cremats
-
P. renals: DIURÈTICS, M. Addison, SSIADH, nefritis intersticial, malaltia quística
medul.lar, PQ renal, uropatia obstructiva
-
Hipotiroïdisme
 Situacions que provoquen edema: S. nefròtic, CH, ICC, embaràs
 Secreció inadecuada d’ADH:
- M. del SNC: infeccioses, inflamatories, desmielinizants, degeneratives, psiquiàtriques
- Tumors pulmonars, mediastínics, extratoràcics
- M. pulmonars: infeccioses, insuf. respiratòria aguda, MPOCç
- Fàrmacs
CAUSES DE SIADH:
ETIOLOGIA
CAUSES MÉS FREQÜENTS:

Ús de tiazides

Estat post-quirúrgic

SSIADH

Polidipsia psicògena
CLÍNICA
•
Depen de la concentració de Na plasmàtic i la rapidesa d'instauració
HIPONATRÈMIA AGUDA
< 48h
Na < 125 mEq/L
Na 125-130 mEq/L
Nàusees, malestar
general
Letargia, cefalea, obnubilació,
convulsions, dispnea, EAP, coma
Possibilitat d'herniació
transtentorial amb mort
CLÍNICA
HIPONATRÈMIA CRÒNICA
> 48h
Adaptació cerebral
Assimptomàtica
Inclús amb Na<125
Trastorns de la marxa,
alteracions de la memoria,
astènia i nàusees
DIAGNÒSTIC
• Anamnesi i exploració física: Valorar estat volèmic i espai
intersticial (edemes, signe del plec, mucoses…)
• Analítica: hemograma, funció renal, ionograma,
osmolaritat plasmàtica.
• Orina: osmolaritat urinaria, Na orina
• Segons cada cas, valorar determinar TSH, cortisol basal i
EAB
DIAGNÒSTIC
Na < 135mEq/L
Osm plasm (mosmol/L)=
+ K) +(mosmol/L)
glucosa (mg/dL) + Urea (m/dL)
Osmolaritat 2(Na
plasmàtica
18
5,2
HIPERTÒNICA
(>295)
HIPOTÒNICA
(<280)
HIPERPROTEINÈMIA
HIPERGLUCÈMIA
VEC i Na orina (mEq/L)
MANITOL
ISOTÒNICA
(280-295)
HIPERLIPIDÈMIA
SORBITOL, MALTOSA
HIPOVOLÈMIA
EUVOLÈMIA
HIPERVOLÈMIA
Na o >20
Na o < 20
Na o >20
Na o >20
Na o < 20
Diurètics,
nefropatia
perd-sal,
dèficit
mineralcortic
Diarrea, vòmits,
cremats,
peritonitis,
sudoració,
laxants
SSIADH,
hipotiroïdisme,
potomania,
insuf.suprarrenal,
polidipsia psicògena
Insuficiència
renal crònica i
aguda
CH, ICC,
sind.nefròtic
DIAGNÒSTIC

Ajuden:

Osmolalitat urinària:
- Si <100 mOsm/L: Polidípsia primària, malnutrició,
-

bebedors de cervesa
Si >100 mOsm/L: SSIADH, hipovolèmia
Àcid úric: hipouricèmia en
- SSIADH
- Hiponatrèmia per diurètics

EAB i potassi:
-
Normals en SSIADH
Alcalosi metabòlica hipopotassèmica: diurètics, vòmits
Acidosi metabòlica hipopotassèmica: diarrea, laxants.
Acidosi metabòlica hiperpotassèmica:insuficiència
suprarenal
TRACTAMENT
En cas de precisar tractament, l’increment de la natrèmia NO DEU SUPERAR els 12mEq/L en
les primeres 24h i els 18mEq/L en les 48h, per evitar la desmielinització osmòtica.
Mielinolisi central pontina (tetraparèsia, atàxia i moviments oculars anormals).
ABANS D’INICIAR TRACTAMENT, CALCULAR DÈFICIT DE SODI
FÓRMULA CLÀSSICA:
Dèficit de sodio (mEq/l) = 0,6 x pes (Kg) x (Na desitjat - Na+ actual)
FÓRMULA ADROGUÉ:
Increment en la concentració plasmàtica de sodi:
INap= (Na administrat-Na plas) / (pes x ACT) +1.
ACT: Aigua Corporal Total (0,5 ♂, 0,6 ♀)
TRACTAMENT
TIPUS D’INFUSIÓ
Na/L
ClNa 3%
513
ClNa 0.9 %
154
ClNa 0.45%
77
ClNa 0.3% en SG 3.6% (S. glucosalino Braun)
51
SG 5%
1 ampolla de NaCl 10ml 20%
0
34,2
TRACTAMENT
1. Hiponatrèmia isotònica: no necessita tractament
2. Hiponatrèmia hipertònica: tractar la causa subjacent
3. Hiponatrèmia hipotònica: corregir la causa i normalitzar la natrèmia
lleu/assimptomàtica
Restricció hídrica/retirar F
•Hiponatrèmia
Na < 125mEq/L
o clínica neurològica:
Calcular dèficit de Na
SF 3% :
Les 4h inicials a 1mEq/L/h. Monitoritzar Na 2-4h
500 cc SF 0.9% +
Euvolèmia: - SSF 3%
5 amp 10 mL NaCl 20%
- Furosemida ev 1mg/Kg/6-8h
Suspendre SSF 3% quan pacient assimptomàtic o natrèmia de 120-125mEq/L
Hipovolèmia: SF 0,9% i estabilitzar pacient
• Assimptomàtic o símptomes inespecífics:
Hipovolèmia: SF 0,9%
Euvolèmia: restricció hídrica (50-60% dels RD) i tractar causa
Hipervolèmia: restricció hídrica (50-60% dels RD), dieta amb sodi +/RESTRICCIÓ HÍDIRICA
diurètics d’asa
REQUERIMENTS DIARIS (RD): 1500 + 20 x (pes – 20) + dèbits
CONCLUSIONS
 Alteració hidroelectrolítica més freqüent a urgències

Descartar causa farmacològica (multifactorial)
 Pot arribar a ser molt greu si no es realitza un adequat
tractament
 Formes lleus i assimptomàtiques, restricció hídrica i de la
causa desencadenant
 Sempre, calcular abans del tractament, el dèficit de Na

similar documents